Opinió

El defensor del lector

Demanen un llibre

La veritat és que quan llegeixo els capítols penso que potser mai no s'havia fet un treball tan rigorós seguint el dia a dia de la contesa

En vaig par­lar dies enrere i avui hi torno. La sèrie de la Guerra Civil ha aixe­cat pol­se­guera entre els lec­tors, en posi­tiu, tot sigui dit. Això deu voler dir que, tot i els 75 anys pas­sats des d'aquell dis­ba­rat, encara no hem sabut o no hem pogut girar full. Són molts els lec­tors que ens mani­fes­ten la seva satis­facció per un tre­ball molt ben fet. La veri­tat és que cada dia quan lle­geixo el capítol cor­res­po­nent penso que pot­ser mai no s'havia fet un tre­ball tan rigorós seguint el dia a dia de la con­tesa. S'hi ende­vina la mà de l'his­to­ri­a­dor Joan Villar­roya, que ha sabut pla­ni­fi­car bé un tema del qual sem­blava que ja s'havia dit tot. Per des­comp­tat que són molt impor­tants els rea­lit­za­dors, els que escri­uen cada dia. Amb tot, segons em diu per telèfon en Nemesi, un bar­ce­loní que viu a l'Empordà, la família del qual va viure inten­sa­ment la Guerra Civil, encara se'n podrien expli­car més coses. I deu ser veri­tat. Ell, per exem­ple, recorda que després de la missa a la plaça Cata­lu­nya es va fer una gran foguera per cre­mar-hi lli­bres en català. I ben segur que els pocs que que­den que van viure en directe la guerra ens n'expli­ca­rien mol­tes, de coses. El cert és que crec que aquesta sèrie podria ser gai­rebé un punt final de tot allò que es va viure fa 75 anys. Hi ha gent que va a les ofi­ci­nes del diari a reco­llir edi­ci­ons pas­sa­des per tenir-ne la col·lecció com­pleta. I molts pre­gun­ten si es podria fer un lli­bre que ho recollís tot. Segons em diu la direcció del diari, davant tan­tes peti­ci­ons s'estan plan­te­jant edi­tar un lli­bre. Pot­ser abans estàvem més acos­tu­mats a guar­dar retalls de diari. Avui ja gai­rebé ni se'ns acut. I la veri­tat, als pisos actu­als no hi ha gaire lloc per api­lo­nar històries. Cal que els res­pon­sa­bles estudiïn la manera de fer-ne l'edició, ja sabem que sem­pre hi juga el fac­tor econòmic, però crec que s'ha de fer. I, encara que deu­ria ser massa just, esta­ria molt bé que poguéssim com­prar el lli­bre per Sant Jordi. Pot­ser no cal córrer tant, però que surti.

Dades econòmiques Fa un temps va des­a­parèixer de la secció d'Eco­no­mia una tira en què hi havia un resum de dades econòmiques. Un lec­tor m'escriu per dir-me que les ha tro­bat a fal­tar. És cert que en el comen­tari del final de la secció es parla de l'Íbex i de com s'ha desen­vo­lu­pat. És cert també, com em diuen des de la direcció, que algu­nes dades que es dona­ven en aque­lla tira del començament de la secció ara es recu­llen en altres llocs, però algu­nes no. Per altra banda, em diuen que, tal com ha evo­lu­ci­o­nat tot ple­gat, i veient la velo­ci­tat com gira el món, hi ha algu­nes infor­ma­ci­ons que quan sur­ten publi­ca­des al diari ja han can­viat. Això ens passa amb algu­nes dades de la borsa. I per això, em diuen, estan estu­di­ant si en una futura remo­de­lació del web del diari es podria millo­rar la infor­mació de la borsa –de manera que s'actu­a­litzés cons­tant­ment– i reduir lla­vors encara més la infor­mació que es publica. Lamento no estar-hi d'acord. Accepto que els que juguen a la borsa estan pen­dents del moment –tinc un amic que viu de la borsa i, és clar, quan aquesta obre es posa davant de l'ordi­na­dor i segueix el procés al minut–, aquests no espe­ren la infor­mació que donarà el diari l'endemà, però som molts els lec­tors als quals, sense estar-hi ficats, ens agrada saber com evo­lu­ci­ona l'eco­no­mia a través de dades con­cre­tes. Tinc al davant un diari amb molts milers de lec­tors que en una tira com la del nos­tre hi posa l'Íbex, l'Euro Stoxx 50, el Dow Jones i molts d'altres, i, a més, ens diu com era el dia ante­rior i el canvi que hi ha hagut durant l'any. De debò crec que són dades que a molts lec­tors els agrada saber. Men­tre que el diari que tinc al davant dóna nou dades econòmiques en una sola tira, al nos­tre només n'hi ha tres, i fan referència a la cotit­zació de l'euro com­pa­rada amb les del dòlar, la lliura ester­lina i el franc suís. La veri­tat, poques dades, molt poques, i pot­ser tam­poc són les que més poden interes­sar. Saber el preu del dòlar pot ser curiós, el de la lliura ens pot fer favor un cop de tant en tant si anem a Angla­terra, i el franc suís deu ser bo per als que tenen diners als bancs suïssos, que no crec que siguin gai­res, tot i que pot­ser m'equi­voco. És cert que en la secció hi ha infor­ma­ci­ons actu­als del que passa en el món econòmic dia a dia, però un resum ben fet, que ocu­pa­ria el mateix espai que hi ha ara, crec que podria ser útil, encara que sigui per curi­o­si­tat.

Acabo diri­gint-me a Jordi Adell, del qual par­lava en l'últim escrit i que lamen­tava els errors que sur­ten al diari. Veig que no em va inter­pre­tar bé quan deia que qui no en remena no en trenca, ja que també afir­mava amb con­tundència que cal afi­nar cada vegada més. I no és veri­tat que no val­gui la pena par­lar-ne. Jordi, neces­si­tem lec­tors que ana­lit­zin a fons el diari, sobre­tot lec­tors que, com ell ens diu, siguin assi­dus a El Punt Avui. Per això estic aquí, per aju­dar, entre tots, a millo­rar cada dia el diari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia