Aniversari a les Preses

Aquest any en fa vint-i-cinc que, a les Preses, es va fundar l'Escola Plàstica del Centre Cultural. Va ser a idea i petició del meu amic pintor Miquel Duran, acceptada per unanimitat pels components de la junta directiva del dit centre, que el van nomenar director. I n'és director des de fa vint-i-cinc anys, de moment. De moment, també, per les aules de l'escola hi han passat més de 300 alumnes, tant de fora com de la comarca de la Garrotxa.

A l'escola s'hi practiquen diverses tècniques artístiques amb l'objectiu de suscitar inquietuds i obrir nous camins als alumnes que hi participen. Aquesta és la –diguem-ne– declaració d'intencions inicial que, igual que el director, també encara es manté amb plena vigència, vint-i-cinc anys després. S'hi fa model natural, pessebrisme, dibuix, pintura a l'oli, pintura a l'aire lliure, aquarel·la, construcció de petits mobles, restauració i manualitats, i s'organitzen sortides didàctiques a museus i exposicions.

Les idees d'en Miquel Duran sempre han estat molt clares i concretes. L'escola –diu– no ha de ser una “fàbrica de pintors” sinó un lloc on la gent conegui i valori l'art, i els alumnes han de ser un grup d'amics i amigues que estimin el que fan, que tinguin l'ull amatent i interessats en totes les manifestacions artístiques. És conegut i notori l'entusiasme del director amb relació a tot allò que l'envolta dins l'escola: parla amb gran vigoria, creu en la feina que hi fa i es mostra venturós d'ensenyar les obres dels alumnes (petits i grans) i l'historial de la “seva” escola.

Ultra tot això, que aquesta escola sigui a les Preses també és una mena de sorpresa. I ho dic perquè els qui no han entrat mai al poble i només hi passen, podrien pensar que les Preses és un carrer llarg, com de pas, nascut a banda i banda de la carretera, amb algunes empreses de serveis, i para de comptar. Res de tot això, les Preses té una personalitat pròpia, ben definida, i un passat important. No ho diria ningú, però del poble i el seu temple parroquial ja n'hi ha notícia a l'any 922, en el testament en què un personatge anomenat Elionardis llega tot el terreny alodial de les Preses i el Corb a la seva esposa Ricardis: història de la llarga, arrelament al país, suc nacional. També s'hi ha arrelat l'Escola de Plàstica que porta (i que sigui per molts anys encara) el meu amic Miquel Duran.