Els patiments de Fabra

Quan José María Aznar va gua­nyar sense majo­ria abso­luta va acce­dir a sig­nar el deno­mi­nat Pacte del Majes­tic. Tot­hom se'n recorda, poc o molt, d'aquell acord. Va per­me­tre des­ple­gar els Mos­sos d'Esqua­dra per tot el ter­ri­tori i que la poli­cia cata­lana arribés a la con­dició d'“inte­gral”. “Inte­gral” a mit­ges. Va posar fi al ser­vei mili­tar obli­ga­tori i va can­viar el nom dels gover­na­dors civils, que des d'aquell moment són més “dele­gats” i “sub­de­le­gats” que mai. I final­ment va fer un pas de puça per millo­rar el finançament de Cata­lu­nya. Pre­tensió que el pas dels anys ha demos­trat ingènua. Per molts cata­lans, mal­grat tot això, aquell pacte va ser una cessió incom­pren­si­ble. Però, sigui com sigui i diguin el que diguin, el carro va con­ti­nuar fent mar­xeta uns anys més. Al dar­rere de tot allò hi va haver uns altres com­pro­mi­sos. A instàncies d'Aznar, per exem­ple, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana, l'espa­vi­lat Edu­ardo Zaplana, va acce­dir a dei­xar de rei­vin­di­car un “valencià no català” i va impul­sar la cre­ació de l'Acadèmia Valen­ci­ana de la Llen­gua. Des del pri­mer moment aquest “orga­nisme” ha estat sen­sat i el PP valencià ha aguan­tat la sen­sa­tesa com ha pogut. Fins ara. Ara Alberto Fabra ha embo­git lingüísti­ca­ment i ha deci­dit plan­tar-li cara per recu­pe­rar el valencià “iber”. La defi­nició del terme valencià en el nou dic­ci­o­nari de l'Acadèmia ha des­per­tat tots els dimo­nis anti­ca­ta­lans del PP. Auxili! Per l'amor de Déu, que torni Aznar i li digui a Fabra que deixi de fer el got!