Els patiments de Fabra

Quan José María Aznar va guanyar sense majoria absoluta va accedir a signar el denominat Pacte del Majestic. Tothom se'n recorda, poc o molt, d'aquell acord. Va permetre desplegar els Mossos d'Esquadra per tot el territori i que la policia catalana arribés a la condició d'“integral”. “Integral” a mitges. Va posar fi al servei militar obligatori i va canviar el nom dels governadors civils, que des d'aquell moment són més “delegats” i “subdelegats” que mai. I finalment va fer un pas de puça per millorar el finançament de Catalunya. Pretensió que el pas dels anys ha demostrat ingènua. Per molts catalans, malgrat tot això, aquell pacte va ser una cessió incomprensible. Però, sigui com sigui i diguin el que diguin, el carro va continuar fent marxeta uns anys més. Al darrere de tot allò hi va haver uns altres compromisos. A instàncies d'Aznar, per exemple, el president de la Generalitat Valenciana, l'espavilat Eduardo Zaplana, va accedir a deixar de reivindicar un “valencià no català” i va impulsar la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Des del primer moment aquest “organisme” ha estat sensat i el PP valencià ha aguantat la sensatesa com ha pogut. Fins ara. Ara Alberto Fabra ha embogit lingüísticament i ha decidit plantar-li cara per recuperar el valencià “iber”. La definició del terme valencià en el nou diccionari de l'Acadèmia ha despertat tots els dimonis anticatalans del PP. Auxili! Per l'amor de Déu, que torni Aznar i li digui a Fabra que deixi de fer el got!