Àmbits de la llengua

Hau­rem de tor­nar a defen­sar la llen­gua cata­lana amb la lega­li­tat en con­tra. Els moments més crítics per a la llen­gua cata­lana, al llarg de la història, han tin­gut a veure amb dos fenòmens molt com­pli­cats de superar. O amb la suma dels dos, alhora. Un és el de la diglòssia, que va afec­tar Cata­lu­nya durant els segles XVIII i XIX, i que con­ti­nua afec­tant el País Valencià, les Illes Bale­ars i la Cata­lu­nya del Nord encara ara. La diglòssia sig­ni­fica que els par­lants d'una llen­gua la reser­ven per a l'àmbit fami­liar i, per a la resta d'àmbits, es pas­sen a la llen­gua adqui­rida o impo­sada, que la con­si­de­ren més útil o ofi­cial. L'altre feno­men com­pli­cat de superar és el de la lega­li­tat. I aquest és un feno­men sub­til. No es tracta només de pro­hi­bir una llen­gua amb lleis con­cre­tes. La llen­gua cata­lana també es pot dei­xar fora de la lega­li­tat per la via d'obli­gar que certs àmbits siguin obli­ga­to­ris per a una altra llen­gua: l'espa­nyola o la fran­cesa, en el nos­tre cas.

A l'inici de la democràcia no és que la legis­lació en matèria lingüística ens fos més favo­ra­ble que ara, però el poder en tenia prou a espe­rar els efec­tes per­ver­sos de l'antiga per­se­cució i a con­fiar que la llen­gua cata­lana, en el con­junt del domini lingüístic, ten­di­ria a fer-se resi­dual. Amb més volun­tat que mit­jans, i amb més pro­jecte que rea­li­tat, el cas és que hem arri­bat al segle XXI amb la llen­gua cata­lana viva. Segons alguns, en perill d'extinció; segons alguns altres, amb la neces­si­tat de les espècies pro­te­gi­des; però viva, al cap i a la fi. Mal­grat les pre­vi­si­ons dels pro­fe­tes del mer­cat, la mort natu­ral de la llen­gua cata­lana (encara) no s'ha produït, per això els cal inten­si­fi­car l'acor­ra­la­ment. Noves inter­pre­ta­ci­ons de la mateixa legis­lació (democràtica) van dei­xant la llen­gua cata­lana fora de la lega­li­tat en cadas­cun dels àmbits vehi­cu­lars. No són pro­hi­bi­ci­ons, sim­ple­ment es tracta d'obli­gar la presència de la llen­gua espa­nyola. És una mani­o­bra política i jurídica que al País Valencià i a les Illes Bale­ars ve de la mà del PP local i, a Cata­lu­nya, s'impulsa per mitjà de l'estat glo­bal.