La purga del Xato

Mari­ano Rajoy ha tro­bat la pedra filo­so­fal. I sem­blava que no feia res! La purga del Xato, en expressió popu­lar. La pri­mera trans­for­mava en or tot allò que tocava. La segona ho curava tot. Des de l'alopècia fins als ulls de poll. Enor­mes apor­ta­ci­ons al progrés de la huma­ni­tat. El pre­si­dent del govern espa­nyol està defi­nint una reforma fis­cal que tindrà con­seqüències gene­rals i mira­cu­lo­ses. D'entrada, “serà més sim­ple” i, a par­tir d'aquí, “recap­tarà més”, “per­metrà abai­xar els impos­tos”, “afa­vo­rirà les famílies i pro­mourà l'estalvi”, “acti­varà el desen­vo­lu­pa­ment econòmic i el social”, i, final­ment, “no per­ju­di­carà la con­trac­tació”. Redell! Això no és una reforma fis­cal, pre­si­dent, això és la sal­vació del món. Premi Nobel d'Eco­no­mia i estada a Davos gratuïta durant deu anys garan­tits. Ja posats, la reforma de Rajoy hau­ria de per­me­tre dei­xar de fumar sense arte­fac­tes electrònics, posar fi a la guerra de Somàlia, resol­dre el con­flicte d'Ucraïna i sal­var catorze espècies de mamífers en perill d'extinció. Tot d'una tacada i marca España. Com es pot rebai­xar la pressió fis­cal i recap­tar més? Ata­cant de debò el frau fis­cal. Això és pos­si­ble a Espa­nya? No. A Espa­nya només és pos­si­ble amar­gar la vida dels con­tri­bu­ents fit­xats. Experiència con­tras­tada. La reforma fis­cal de Rajoy, que començarà a apli­car-se el gener del 2015, només dos mesos abans de les elec­ci­ons, serà una falsa purga més. No arri­barà ni a pedra. I quan els con­tri­bu­ents se n'ado­nin ja hau­ran votat. Caram amb el Xato!