Xinès, tigre, català, lleó

Els peri­o­dis­tes som un col·lec­tiu que, si volem fer bé la feina, ens pas­sem el dia tre­pit­jant car­rer i con­tras­tant fets, tot ple­gat perquè al final del dia la notícia més lle­gida de la jor­nada, com va pas­sar ahir al web d'aquest diari, no sigui cap gran dos­sier d'inves­ti­gació, sinó el fet que un home s'hagi inten­tat suïcidar a la Xina llançant-se a la gàbia dels tigres, i que els tigres no se l'hagin vol­gut crus­pir. La rea­li­tat sovint és prou atrac­tiva encara que sigui llu­nyana i ser­vida sense addi­tius, per bé que no és el mateix que l'epi­sodi ens arribi rela­tat en una asèptica nota de premsa d'agències retraduïda tres o qua­tre vega­des o bé en una crònica d'autor que la con­ver­teixi en una joia del peri­o­disme lite­rari, caram quina punta que hi trau­rien en Xam­mar, en Wolfe o en Kapus­cinski d'un epi­sodi com aquest.

El cas del suïcida frus­trat l'ha pro­ta­go­nit­zat un noi de 27 anys sense feina. Per tant, no és un cas per riure tot i que el titu­lar pugui sem­blar graciós. Segu­ra­ment, a més, una bona inves­ti­gació periodística con­ver­ti­ria un succés inha­bi­tual en una història humana que demos­tra com la crisi afecta les per­so­nes fins a la des­es­pe­ració.

Sigui com sigui, men­tre no ens arri­bin més detalls del succés de la remota loca­li­tat xinesa ens hau­rem de con­for­mar amb l'anècdota i, en tot cas, de collita pròpia podríem aven­tu­rar una metàfora que ens por­ta­ria a plan­te­jar que si en comp­tes de xinès l'home fos català i si en lloc d'uns tigres s'hagués llançat als lle­ons del Congrés dels Dipu­tats, les bèsties madri­le­nyes, sense aban­do­nar el to metafòric, no hau­rien dub­tat ni un minut a rose­gar-lo fins a l'os. Afor­tu­na­da­ment, però, en aquest país hem deci­dit plan­tar cara a les feres no pas per entrar a la gàbia, sinó per sor­tir-ne, tips de dei­xar-hi la pell. Ben mirat, sense to metafòric, si voleu.