La gran “‹afrenta›”

El discurs d'Artur Mas en la inauguració del Mobile World Congress va rebentar costures. En els dos minuts de què disposava, el president de la Generalitat va referir-se a Catalunya com “una vella nació d'Europa” i va situar exactament el certamen en el país en què se celebra. Res de nou en aquesta part del món. Jordi Pujol s'havia expressat en els mateixos termes a Catalunya davant dirigents internacionals en diferents ocasions. Allò que ha canviat és el context. I el context pica i cou. A alguns. No, per exemple, als alts directius de les empreses congregades. Ningú se'n va queixar. Però sí, i molt, als representants del govern espanyol. Les dues persones més alterades per les paraules d'Artur Mas van ser el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i la delegada María de los Llanos de Luna. Fernández no amagava la seva ofuscació. Com a català devia sentir-se tremendament ridícul per les extravagàncies del seu president local. El ministre d'Interior no pot ni imaginar-se com se'n senten, de ridículs, milers de catalans cada vegada que ell o algun altre els recorda que és Fernández Díaz qui controla una àrea tan fràgil. De Luna anava de grup en grup referint-se explícitament a l'“afrenta” que havia fet el president Mas al príncep d'Espanya. Si a hores d'ara Felip de Borbó ha de sentir-se afrontat cada vegada que algú digui davant d'ell que Catalunya és una nació, se li ha girat feina. La mateixa absurda feina que tant ocupa el ministre Fernández i la delegada De Luna.