La gran “‹afrenta›”

El dis­curs d'Artur Mas en la inau­gu­ració del Mobile World Con­gress va reben­tar cos­tu­res. En els dos minuts de què dis­po­sava, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat va refe­rir-se a Cata­lu­nya com “una vella nació d'Europa” i va situar exac­ta­ment el cer­ta­men en el país en què se cele­bra. Res de nou en aquesta part del món. Jordi Pujol s'havia expres­sat en els matei­xos ter­mes a Cata­lu­nya davant diri­gents inter­na­ci­o­nals en dife­rents oca­si­ons. Allò que ha can­viat és el con­text. I el con­text pica i cou. A alguns. No, per exem­ple, als alts direc­tius de les empre­ses con­gre­ga­des. Ningú se'n va quei­xar. Però sí, i molt, als repre­sen­tants del govern espa­nyol. Les dues per­so­nes més alte­ra­des per les parau­les d'Artur Mas van ser el minis­tre d'Inte­rior, Jorge Fernández Díaz, i la dele­gada María de los Lla­nos de Luna. Fernández no ama­gava la seva ofus­cació. Com a català devia sen­tir-se tre­men­da­ment ridícul per les extra­vagàncies del seu pre­si­dent local. El minis­tre d'Inte­rior no pot ni ima­gi­nar-se com se'n sen­ten, de ridículs, milers de cata­lans cada vegada que ell o algun altre els recorda que és Fernández Díaz qui con­trola una àrea tan fràgil. De Luna anava de grup en grup refe­rint-se explícita­ment a l'“afrenta” que havia fet el pre­si­dent Mas al príncep d'Espa­nya. Si a hores d'ara Felip de Borbó ha de sen­tir-se afron­tat cada vegada que algú digui davant d'ell que Cata­lu­nya és una nació, se li ha girat feina. La mateixa absurda feina que tant ocupa el minis­tre Fernández i la dele­gada De Luna.