Filosofia i empresa

Crida l'atenció que la darrera unitat temàtica del programa de filosofia a batxillerat estigui dedicada al binomi filosofia i empresa. En les darreres setmanes, el minúscul col·lectiu que ensenya filosofia en aquest nivell educatiu ha expressat, amb raó, el seu malestar per la reducció d'hores d'ensenyament d'aquesta matèria en el batxillerat. A priori, pot sonar a reivindicació gremial, però la queixa va més enllà. Naturalment, jo tampoc no puc adoptar una posició objectiva, perquè també formo part del petit col·lectiu de professors que hi deixem la pell, a les aules, per fer pensar els nostres alumnes.

La defensa de la filosofia és la defensa del pensament, una de les activitats més nobles de la condició humana. Cada cop hi ha menys espais i temps per a la interrupció, no solament en la vida escolar, també en la professional. Manquen parèntesis per poder pensar la qualitat de vida que tenim i la xarxa de relacions que establim en el decurs del viure. Prendre distància, analitzar, valorar, esdevenir espectador del món i d'un mateix és una de les principals tasques de la filosofia.

L'utilitarisme educatiu, però, ho envaeix tot. Cal preparar-los perquè siguin hàbils, perquè s'adaptin a un mercat laboral dur i hostil, perquè tinguin les destreses que els facin més aptes per sobreviure a la lluita caïnita de tots contra tots. En la societat del rendiment, qualsevol activitat de tipus contemplatiu, com ara la reflexió, la meditació, la divagació o, senzillament, l'oració, es considera una infinita pèrdua de temps i el temps –ens ho han dit des que hem nascut– és or i cal aprofitar-lo al màxim.

El que sorprèn és el vincle entre filosofia i empresa. No hi ha dubte que l'exercici de la filosofia pot ser extraordinàriament útil en la direcció i administració d'una organització, en el lideratge d'un col·lectiu humà i en la comprensió dels vincles, les emocions i les ruptures que hi tenen lloc. En molts àmbits es justifica l'existència de la filosofia per raons purament utilitàries. Se li concedeix el dret a existir si esdevé un instrument per millorar el rendiment i el guany. Cal fer veure, però, que la filosofia té una funció més essencial. En la mesura que activa el pensament, permet pensar les bases de la societat i, a la vegada, obre camins a formes de vida i de treball vertaderament alternatives.

En la societat del rendiment, la filosofia, com també la meditació i qualsevol exercici espiritual, es posa al servei d'un model que no es qüestiona. Nosaltres, però, els qui ensenyem filosofia, no volem que els nostres alumnes siguin xais mesells que s'adapten i es conformen a un món hostil. Volem fer-los pensar i suscitar en ells la capacitat de parar-se i de detenir el moviment inercial, de trencar la reproducció mimètica d'un model de vida que no omple ningú i d'una economia que mata els més vulnerables. Els volem fer pensar en ells mateixos i també en les organitzacions, perquè entenem que el millor llegat que podem deixar del nostre pas per les aules són ciutadans desperts, crítics i conscients del valor infinit que té existir i del seu potencial humà per canviar les estructures que els empresonen.

Ens interroga el descrèdit de la filosofia a batxillerat, el caràcter marginal que li atorga la nova llei educativa. No s'hi val, però, fer el ploricó, ni sucumbir al victimisme, però tampoc convertir la filosofia en un instrument al servei de la producció i del consum. La circumstància ens exigeix esmolar les nostres eines intel·lectuals i les habilitats pedagògiques per mostrar a tothom la necessitat que tenim d'aquest saber que està en el bressol de la nostra civilització.