Opinió

LA GALERIA

Català i estadístiques

Segons l'últim cens lingüístic, no sé per què ens preocupa el present i futur del català. Però una cosa és la teoria i l'altra, la pràctica

Si l'estadística és la ciència que reco­pila, ana­litza i inter­preta les dades, és evi­dent que ha fra­cas­sat a l'hora de tro­bar una expli­cació clara i diàfana sobre per què si el 77% dels giro­nins, gai­rebé vuit de cada deu, asse­gu­ren que saben par­lar català, no ho fan. Segons l'últim cens lingüístic, no sé per què estem pre­o­cu­pats pel pre­sent i el futur del català. No sola­ment perquè el 95% de la població l'entén i el 80,5% el sap lle­gir, sinó també perquè el 77% el sap par­lar. Però una cosa és la teo­ria i una altra ben dife­rent, la pràctica. O sigui que un cosa és saber par­lar català, i una altra ben dife­rent, fer-ho. L'estadística ens diu que hi ha exac­ta­ment 164.372 resi­dents a les comar­ques giro­ni­nes que no saben par­lar català. Però el que no ens diu és ni quants ni per què molts dels 551.512 que diuen que sí que en saben, no ho fan. Evi­dent­ment, tot i que l'estadística podria cor­ro­bo­rar-ho, l'expli­cació, o millor dir excusa, no la podem tro­bar en la immi­gració. És cert que entre els muni­ci­pis giro­nins amb les pit­jors xifres sobre el català hi ha els de més població immi­grada. I també és cert que el per­fil d'aquesta població a Llo­ret i Cas­telló d'Empúries és molt dife­rent del per­fil de la de Salt. Però tant una com l'altra tenen en comú el poc ús de la nos­tra llen­gua. I també tenen en comú que aquest des­co­nei­xe­ment no és pre­ci­sa­ment perquè fa poc que han arri­bat a casa nos­tra. És habi­tual escol­tar com una per­sona s'excusa per no par­lar català ja que és de fora i quan se li pre­gunta quant fa que ha arri­bat a qual­se­vol de les nos­tres comar­ques diu deu, quinze o vint anys!!! O sigui que fa “poc” i no ha tin­gut temps d'apren­dre la nos­tra llen­gua... o no n'ha tin­gut ni la volun­tat ni la neces­si­tat... Perquè aquesta és la clau. No fa gaire, una de les assis­tents a unes tro­ba­des per prac­ti­car català que se cele­bra­ven a Salt va sor­pren­dre tot­hom quan va expli­car que fa més de trenta anys que és al muni­cipi. I va sor­pren­dre espe­ci­al­ment algun nou­vin­gut aca­bat d'arri­bar. La seva expli­cació és que quan ella va arri­bar, a la fàbrica tèxtil on tre­ba­llava tot­hom li par­lava en cas­tellà. I a fora? Què devia pas­sar a fora? Doncs que també, i per això i per més impos­si­ble que sem­bli ni el sabia, ni l'ente­nia, ni el par­lava, ni el lle­gia... Per què? No li calia. I amb això ja queda tot dit. Perquè com aquest cas n'hi ha molts altres, encara que les estadísti­ques diguin una altra cosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia