Mengem sa?

A ini­ci­a­tiva de la Ins­ti­tució Cata­lana d'Estu­dis Agra­ris (Icea), amb la col·labo­ració de l'Asso­ci­ació Cata­lana de Ciències de l'Ali­men­tació (ACCA), el 28 de febrer se celebrà a l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Cata­lans (IEC) una jor­nada amb aquest títol per deba­tre la situ­ació actual de l'ali­men­tació. Amb­dues soci­e­tats són fili­als de l'IEC perquè la nos­tra acadèmia naci­o­nal s'ocupa, a més de l'estudi de la llen­gua, de molts altres camps del conei­xe­ment, i no es limita a “aco­llir-les” sinó que també els pro­por­ci­ona per­so­nal com­pe­tent i recur­sos.

Encara que l'extensió d'aquest arti­cle no per­met reco­llir tots els con­tin­guts pre­sen­tats i deba­tuts per part d'experts de la cadena ali­mentària, des del camp fins a la taula (agri­cul­tura, indústria, dis­tri­bució, res­tau­ració col·lec­tiva, con­sum, recerca i admi­nis­tració), inten­taré fer una síntesi del més des­ta­cat. A la jor­nada es va par­lar sobre la per­cepció i con­fiança del con­su­mi­dor en els ali­ments, la segu­re­tat i el valor nutri­tiu d'aquests i la garan­tia de qua­li­tat dels sis­te­mes de pro­ducció agrícola (con­ven­ci­o­nal, inte­grada, ecològica, mar­ques de qua­li­tat i deno­mi­na­ci­ons d'ori­gen), i es va con­cloure que l'agri­cul­tura con­ven­ci­o­nal actual pro­por­ci­ona en gene­ral pro­duc­tes de qua­li­tat, gràcies, entre altres coses, a les nor­ma­ti­ves euro­pees, i que cada vegada res­pecta més el medi ambi­ent i la sos­te­ni­bi­li­tat, amb un ús con­tro­lat d'adobs i pes­ti­ci­des, i, sem­pre que es pot, pro­cura emprar tècni­ques suaus, com la lluita biològica con­tra pla­gues. De fet, aquesta agri­cul­tura s'acosta cada vegada més a l'ano­me­nada inte­grada, que és la que fa un ús més raci­o­nal i res­trin­git dels recur­sos auto­rit­zats per asse­gu­rar la pro­ducció, que seguei­xen essent neces­sa­ris per ali­men­tar una població mun­dial crei­xent. Cal anar a una “agri­cul­tura de pre­cisió”, és a dir, a una agri­cul­tura que avanci con­jun­ta­ment amb la ciència. Pel que fa a la pro­ducció ecològica, que neces­sita pro­duc­tes i tècni­ques ben acre­di­tats i ava­lu­ats, es con­si­derà interes­sant però insu­fi­ci­ent amb ella sola per abas­tir el món.

També es va par­lar de mol­tes altres qüesti­ons: de la for­mació del con­su­mi­dor, que no depèn només de l'escola; que mol­tes vega­des s'és molt exi­gent en com­prar i no tant a l'hora de trac­tar els ali­ments a casa, on no sem­pre s'és tan estricte amb els àpats com se n'és amb els menús esco­lars; que se sol dedi­car més atenció a la con­ta­mi­nació dels ali­ments, que pràcti­ca­ment mai no supera els límits per­me­sos, que no pas als dese­qui­li­bris en la dieta, que tenen més efec­tes nega­tius, i es va trac­tar de l'ano­me­nada “defensa ali­mentària”, que és la lluita per evi­tar les con­ta­mi­na­ci­ons deli­be­ra­des.

Va ser des­ta­ca­ble la con­ferència sobre bio­tec­no­lo­gia vege­tal del pro­fes­sor Mulet, de la Uni­ver­si­tat Politècnica de València, que va par­lar dels pro­duc­tes transgènics, sovint cri­ti­cats per raons emo­ci­o­nals sense base científica. José Miguel Mulet és autor d'un lli­bre que us reco­mano, Comer sin miedo, en el qual, de forma divul­ga­tiva i rigo­rosa, tracta els mites actu­als sobre l'ali­men­tació.

Com es va dir a la jor­nada, un cop ava­lu­ada la qua­li­tat dels ali­ments al nos­tre abast, podem men­jar sa si volem (es tracta de triar degu­da­ment quan com­prem i de pre­pa­rar i com­bi­nar bé els ali­ments), si podem (el preu pot fer que alguns dels més salu­da­bles no sem­pre siguin els més asse­qui­bles) i si en sabem (per esco­llir cor­rec­ta­ment, és neces­sari infor­mar-se a par­tir de fonts científica­ment sol­vents).