Puyol, de memòria

En els últims dies s'ha parlat molt de Carles Puyol, se'n lloa la professionalitat, l'autoexigència, l'autoritat moral, el compromís, el punt d'honor i l'honradesa (faig servir aquesta paraula tradicional, quasi extingida, i no honestedat, que no és ben bé el mateix i que està en voga per influència de l'anglès honest ‘sincer' i honestly ‘sincerament'). Hi afegeixo l'exemplaritat, perquè Puyol té consciència de capità i exerceix de mirall per predicar l'amor a l'ofici amb una conducta cent per cent professional. A parer meu, dimarts va donar una lliçó de rigor en fer pública una comunicació que havia preparat, però no la va llegir sinó que la va dir de memòria.

No hauria costat gens llegir una nota o tenir-la al davant, sobre la taula, per si de cas. En lloc d'això, la va llegir mentalment. En un pas difícil, d'aquells que fan un nus a la gola, Puyol s'havia mentalitzat per aguantar el tipus i per enunciar punt per punt tot allò que volia dir en un text ben construït. Quan tothom s'auxilia amb blocs de notes i tota mena de ginys digitals, va recórrer a la recitació apresa de cor, assajada una i mil vegades a casa per assegurar-se que l'emoció no li faria perdre el fil. Prendre's aquesta feina extra i fer-la ben feta és donar exemple. Als seus companys i a tothom que sàpiga apreciar les ganes de treballar bé sempre.

Puyol és Puyol, diu en Puyal a les seves retransmissions. Aprofito la proximitat dels dos cognoms per fer una postil·la lingüística. A vegades es diu que el cognom Puyol és víctima de la incúria ortogràfica amb què s'han deturpat tants cognoms catalans. És cert, però Puyol no és Pujol, sinó Puiol, perquè als Pallars, Ribargorça, Alt Urgell i comarques veïnes un puig és un pui, pujar és puiar, i els noms de lloc i de persona que se'n deriven són Puiol, Puiols, Puial, Puials, simples variants dels Pujol, Pujols, Pujal, Pujals del català central.