Esquerra té raó

Recomana Esquerra a Artur Mas que no caigui en “la trampa” de la discussió sobre el nou finançament dit autonòmic. Addueixen els republicans, amb més raó que un sant laic, que Catalunya ha perdut sempre amb cada negociació perquè, una vegada aprovat un nou acord, l'Estat s'ha afanyat com el que més per incomplir-lo. Ho diuen per experiència pròpia. Qualifiquen també tota la festa de presentació de balances fiscals diverses, prèvia a la definició del nou model, de “cerimònia de la confusió”. És exactament això. Una absurda brega entre iguals perquè el desigual que mana confirmi l'espoli amb l'aparença de fer paus equitatives. Quan el president de la Junta d'Extremadura proclama que “la pela és la pela” i que ha hagut d'esmolar l'enginy per perpetrar unes balances fiscals a mida, declara inaugurada una farsa en la qual no paga la pena participar. Per a què? Per convèncer qui? El govern de la Generalitat –i per extensió, tot Catalunya– s'ha convertit en un subjecte de desafecció i desconfiança als ulls de la majoria dels espanyols. Intentar negociar la distribució dels beneficis d'un negoci amb algú que et veu com un triler pervers és idiota. Sobretot quan aquest algú té la força i tu només la paraula. Ara, dit tot això, el problema es manté. Perquè, sigui com sigui, durant un temps llarg o curt, Catalunya continuarà lligada a Espanya. I mentrestant, si no hi ha cap marge per a la negociació dels fons comuns, els cornuts continuaran pagant el beure. I l'alta velocitat celtibèrica.