Alerta amb la indiferència
No ens hem d'espantar. La pallissa que una adolescent li va clavar a una altra a Sabadell és un incident magnificat a l'empara d'internet i, en cap cas, ens ha de portar a fer interpretacions catastrofistes sobre la violència juvenil. El que sí ens ha d'alarmar és la banalització de l'incident i, el que és més greu, la indiferència dels testimonis directes de l'agressió. La indiferència dels que l'enregistren i dels que la presencien. Com pot ser que una persona romangui inactiva davant d'un fet violent? La por d'actuar, la por del que et pugui passar explica en gran mesura aquesta inactivitat. Si som incapaços de cridar l'atenció a una persona que incompleix les mínimes normes de convivència com fumar al metro o posar els peus damunt del seient al tren, com intervindrem en una pallissa a un adolescent? Significar-se en una situació extrema com aquesta pot comportar unes conseqüències que és millor estalviar-se, ras i curt. Si fas el que cal fer, si intervens i intentes aturar la baralla, pots passar a ser la víctima, a convertir-te en l'ase dels cops, i això té un risc que no som capaços d'assumir.
En el cas dels joves s'hi afegeix la por de ser segregat de la colla, de l'espai que comparteixen a les xarxes socials, i això fa que es converteixin en còmplices pel temor de ser rebutjats. Si t'arriba el vídeo per Facebook, millor fer-hi un like que un comentari censurant la conducta d'un igual, i si el comparteixes amb els amics, millor. D'aquí ve, en bona part, la viralitat de les imatges a la xarxa, com també per la seva difusió als mitjans de comunicació digitals. La malaltissa curiositat, la malaltissa necessitat de ser testimonis passius de fets violents, de gaudir d'un, fa que l'agressió s'escampi per les xarxes socials i prengui volada. Milers i milers de persones –només a Youtube es compten més de 25.000 visites– han volgut ser testimonis passius de l'agressió, i potser còmplices.
La banalització d'aquests incidents violents ens està fent indiferents al dolor i aquesta indiferència ens està deshumanitzant davant qüestions domèstiques i davant d'altres que passen ben lluny. Com ens ho ha recordat aquesta setmana l'ONG Save the Children amb un altre vídeo que també ha estat viral, amb prop de 19 milions de visites en quatre dies. Un vídeo que ens mostra com viuria una nena de Londres la guerra, un vídeo que vol ser una crida contra la indiferència. Una actitud que no ens podem permetre el luxe que es viralitzi.
