Esquerra no té raó

Deia jo –ai!– ahir mateix i ací mateix que Esquerra té raó en l'estratègia quan demana a Artur Mas i al govern de CiU que no perdin ni un segon saltant en els plats de les balances fiscals. No hi ha més cec que el que no hi vol veure ni més sord que el que no hi vol sentir. Mariano Rajoy i el PP ni hi senten ni hi veuen quan no els interessa. Esquerra, doncs i de nou, té raó. I no en té. En uns altres àmbits i en uns altres fronts. L'estratègia ha de ser encarrilar la consulta –una consulta que no ens deixaran fer– i després buscar alternatives igualment democràtiques que tinguin el mateix objectiu. La tàctica per aconseguir-ho, però, no ha de ser egoista ni partidista. Ha de ser tàctica, no tacticisme. Afirmen alguns dirigents d'Esquerra que no hi va haver llista unitària europea amb Convergència perquè els integrants independents s'hi van negar. Era Oriol Junqueras qui hi havia de parlar. Un d'aquests integrants –i primer de la llista acordada–, Germà Bel, diu que a ell ningú li va dir res. Un altre –el sisè–, Ernest Maragall, s'ha integrat finalment en la llista d'Esquerra i ahir va dir textualment en aquest tros de paper: “L'alternativa d'esquerres ha de disposar d'una gran força política i avui ERC és qui està més a prop de representar-ho. Les enquestes donen a ERC entre 35 i 40 diputats, però hem d'arribar a 60.” L'objectiu són 60 diputats o assegurar-se el procés? L'objectiu és el lideratge i debilitar el rival o fer pinya sense jugades per aconseguir la plena sobirania?