Opinió

Un bé d'interès nacional

La declaració del monestir de Sant Jeroni de la Murtra com a
bé cultural d'interès nacional pot fer
que s'obrin els ulls
a un oblit imperdonable

El 4 de març passat, la Generalitat va declarar el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i el seu entorn bé cultural d'interès nacional, un reconeixement a l'històric cenobi, que ara es veurà protegit d'accions incontrolades, i a més l'ajudarà a entrar en els ajuts oficials per consolidar el conjunt. Una bona notícia per a la cultura del país, que pot presumir d'un espai de gran contingut històric, i una alegria per als Amics de Sant Jeroni, una associació altruista que, des del 1981, ha mantingut l'esperança en aquest reconeixement, a més de l'àmbit religiós Francesca Güell i la Fundació Catalunya-Amèrica, que durant anys han evitat la desaparició de les pedres i l'esperit del monestir.

El decret de la Generalitat ha inclòs l'entorn com a part del conjunt i, així, a més dels edificis, els horts, les basses i els jardins també gaudiran de la protecció oficial, ja que formen part indestriable del total. Llàstima que ha fet un xic curt no introduint-hi el serrat de les Ermites, amb les entranyables Sant Onofre i Sant Climent, dues petites edificacions que miren, des de dalt, tota la vall de Betlem i anuncien la singular figura que durant sis segles ha reclamat, juntament amb la cartoixa de Montalegre, el referent espiritual de la serralada de Marina.

Cal recular fins al 1413, quan el poderós orde dels jerònims va fundar una comunitat al Garraf, al Mont Olivet de Sant Pere de Ribes, però amb moltes dificultats, ja que l'aigua hi era un bé escàs. Es va decidir trobar un lloc més grat i l'oportunitat va venir de mans del mercader barceloní Bertran Nicolau, que els va oferir el mas de Can Murtra, a la que aleshores era coneguda com a vall de Poià, a més de finançar la construcció del nou monestir. La primavera del 1416, els set monjos que formaven la comunitat es van traslladar al casalot que se'ls havia ofert i des d'allà van començar a erigir el cenobi, que aviat va mostrar la majestuositat d'una gran obra gòtica.

Els reis Joan II i Ferran II van tenir en gran estima el monestir; hi van prestar ajuts i fins i tot hi van sojornar en diverses ocasions, de tal manera que el rei dit el Catòlic fins i tot hi va fer una estada de recuperació després de l'atemptat de què va ser objecte a Barcelona, el 7 de desembre del 1492. Alguns dies de la convalescència el va acompanyar la seva esposa, Isabel de Castella. I va ser en aquell temps que va néixer el gran mite del monestir, quan, coincidint amb l'estada de la parella reial, Cristòfol Colom va tornar del primer dels seus viatges al nou món i es va desplaçar a la Murtra per comparèixer davant els monarques. D'aquella jornada fastuosa, sempre n'ha quedat la nebulosa del dubte, però qui vol en sap trobar les referències, tant en dates com en uns medallons del claustre, a més d'argumentar que des d'aleshores un monjo jerònim del monestir, fra Ramon Panè, “home senzill i de bona intenció”, va acompanyar les expedicions de l'almirall.

No hi ha dubtes de les estades de Carles I i Felip II i de la celebració a la sala capitular de la Jornada de Tunísia, el juny del 1535, on els diversos comandaments de l'emperador Carles van preparar la victoriosa campanya mediterrània. Sis segles d'esplendor es van acabar en el Trienni Liberal i en la posterior desamortització, quan els jerònims van ser definitivament exclaustrats, el 1835, i el monestir, incendiat. El procés de degradació va ser persistent, i fins i tot es va haver de suportar una gens sensible colònia d'estiuejants. El 1947, Francesca Güell i López va adquirir la malmesa propietat i la seva obra de mecenatge va aturar la definitiva ruïna. Una obra de recuperació permet una nova vida als històrics murs. Ara, la declaració com a bé cultural d'interès nacional pot fer que s'obrin els ulls a un oblit imperdonable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.