Al sud de la ciutat

No queda tan lluny la Badalona encerclada de zones agrícoles, quan els aiguamolls del riu Besòs s’estenien al sud del poble i es van assecar per convertir les terres en camps de conreu. Era en la segona meitat del segle XIX, amb l’evolució de la façana marítima, modificada per l’arribada del ferrocarril i l’impuls d’un potent polígon industrial. El cens ciutadà no arribava a setze mil habitants, amb una corba creixent.

A la primeria del segle XX, a l’extrem sud i tocant a Sant Adrià, l’empresari Francesc Artigas va urbanitzar una àmplia zona, amb cases baixes residencials, que es va promocionar com a Colònia Artigas. A prop, paral·lel al traç ferroviari, van néixer els barris del Gorg i Progrés, que van rebre una allau de canareus i murcians (primera gran immigració) vinguts a la recerca dels llocs de treball creats pels nous enginys industrials. Les humils cases de treballadors, a tocar de les fàbriques, van anar fent créixer la ciutat.

Una espaiosa esplanada guanyada a les llacunes, coneguda com el Regadiu, va mantenir els horts fins que, a meitat del segle XX, va rebre la sentència: calia allotjar els expropiats pel traçat de l’autopista que partia la ciutat, als quals s’afegiren els damnificats per les riuades del Besòs (1962). I la zona va ser adoptada per l’Obra Sindical de la Llar. Es van dissenyar habitatges i, acceleradament, es van construir, amb escassa qualitat i fins amb materials inadequats (ciment aluminós). A més, l’alcalde barceloní Porcioles va veure l’oportunitat de sanejar la capital i va enviar al nou polígon els barraquistes de Montjuïc i el Somorrostro.

El 1965, va néixer el barri de Sant Roc, amb el pecat original d’un munt de problemes mal resolts al mig d’una Badalona caiguda en mans d’especuladors de tota mena. Mai no es va poder ordenar el conjunt a què es van afegir els barris del Remei, el Congrés i el decadent Artigas. Cul de sac de cultures diverses i de pobresa sistèmica, va ser castigat per la desocupació, la droga i la vida al límit. Una zona urbana deprimida on diversos consistoris no van saber o voler trobar solucions.

Tot i les propostes urbanístiques del 1980 i el 1998, no es trobava la fórmula per donar el tomb al deteriorament social, agreujat per l’augment d’ocupacions il·legals i desnonaments. Calia un pla d’intervenció, que es va considerar prioritari tant per l’Ajuntament com per la Generalitat. D’aquesta necessitat neix el Consorci Badalona Sud (2006), format per les dues institucions amb la idea de transformar-ne la realitat social. S’anomena un gerent, es dota d’un equip tècnic administratiu i es configuren projectes socials, culturals, sanitaris i de seguretat. Es comença a treballar el futur. Però la realitat és feixuga i els resultats desagraïts, amb constants canvis de gerència i manca de fluïdesa econòmica, quan l’abril del 2022 es decideix dissoldre el Consorci, sense haver complert els objectius. Només una acció desesperada, sostinguda pel projecte Barris amb Futur de la Generalitat, i un canvi estatutari en què passa a dependre només de la Generalitat apunta una solució viable. S’anuncien l’arribada de diners i idees. Tot és possible.