Celobert amb vistes

Ja em per­do­na­ran però avui no la farem petar des de la gale­ria habi­tual d'aquesta casa sinó des del celo­bert de la casa d'un veí. És que els vol­dria par­lar d'un bla­nenc d'adopció, un per­so­natge sin­gu­lar d'aquests que fan que la vida asso­ci­a­tiva del nos­tre país sigui tan fèrtil. És en Lluís Amat, home d'ímpetu, cor­pu­lent i curt de vista. La pri­mera qua­li­tat la dis­si­mula amb un tracte flegmàtic i bon­homiós; la segona mirant de pas­sar des­a­per­ce­but, i la ter­cera, amb molt d'estoïcisme. L'any 2002 va començar a orga­nit­zar el fes­ti­val de jazz al car­rer Música a l'Ombra si Fa Sol; més tard va pre­si­dir l'Asso­ci­ació de Boti­guers de Bla­nes Cen­tre, i, final­ment, es va empes­car una revista poli­ti­co­cul­tu­ral que es diu Celo­bert. Va sor­tir pri­mer a Bla­nes però ja se'n fan edi­ci­ons específiques per a Llo­ret i Tossa. Una revista d'una altíssima qua­li­tat de con­tin­guts, edició i impremta.

Fresca, moderna, adreçada al gran públic però amb el punt d'eru­dició neces­sari per interes­sar també els lle­tra­fe­rits. Algu­nes de les seves sec­ci­ons fixes, com la famosa Cases amb pati, fins i tot han pro­pi­ciat con­ferències orga­nit­za­des per altres enti­tats, de manera que la revista no sola­ment informa de la vida muni­ci­pal, asso­ci­a­tiva i cul­tu­ral dels muni­ci­pis, sinó que ser­veix d'esca per encen­dre altres acti­vi­tats i acti­var les asso­ci­a­ci­ons. Ja ho veuen: la publi­cació d'un acti­vista de la cul­tura i l'asso­ci­a­ci­o­nisme feta des de l'ètica per­so­nal, l'engres­ca­ment ama­teur i el rigor pro­fes­si­o­nal. Una rara avis.

Només així es pot ani­mar un equip com­plet de col·labo­ra­dors a per­dre-hi hores i més hores gratuïtament. Ell n'hi perd mol­tes més, és clar, i no pas gratuïtament sinó posant-hi molt d'enginy per no arruïnar-s'hi. Com hau­ria de sobre­viure, si no, una revista que no rep ajuts ins­ti­tu­ci­o­nals i que es manté amb publi­ci­tat comer­cial? I el cas és que vostè, lec­tor, la pot tenir a casa de franc. Si no la vol pas­sar a reco­llir per les boti­gues que col·labo­ren dis­tri­buint-la (6.000 exem­plars cada mes), només cal que la demani a info@​celobert.​cat i la rebrà pun­tu­al­ment per inter­net. Però no se li acu­deixi dir que és una revista gratuïta. Si de cas, tal com recorda l'edi­tor en cada por­tada, digui que és una revista que “no té preu”. I aquí fa bé en Lluís Amat d'anar amb ímpetu, tenir vista i mos­trar cor­pulència...