Pobres pobres

Després dels plens sobre la pobresa de dime­cres i dijous pas­sats al Par­la­ment de Cata­lu­nya, és fàcil coin­ci­dir amb l'opinió dels repre­sen­tants de les enti­tats impli­ca­des en la lluita con­tra aquest pro­blema social: allò que el país neces­sita és més acció i menys estratègies de par­tit. Els retrets inter­can­vi­ats pels que han tin­gut res­pon­sa­bi­li­tats de govern des de posi­ci­ons polítiques dife­rents i els atacs indis­cri­mi­nats i demagògics dels que no n'han tin­gut ni en tin­dran ocasió, fan per­fec­ta­ment com­pren­si­bles el desànim i la tris­tor dels que dedi­quen la seva tasca pro­fes­si­o­nal o voluntària a pal·liar els efec­tes de la crisi econòmica sobre les per­so­nes.

És trist que els repre­sen­tants de l'opo­sició i del govern s'enfi­lin en una ina­ca­ba­ble espi­ral oratòria de retrets quan hi ha pro­ble­mes urgents dels ciu­ta­dans per resol­dre. Un govern, una majo­ria par­la­mentària, que no ori­enti la seva acti­vi­tat a pro­cu­rar el benes­tar d'aquells que li han dele­gat la gestió dels assump­tes públics, és un govern inútil. Per què en volem, de governs, si no són per a això? No n'hi ha prou amb des­ti­nar recur­sos per a con­te­nir l'embat de la misèria con­tra les per­so­nes i les famílies més des­fa­vo­ri­des. No n'hi ha prou de dotar –sem­pre de manera insu­fi­ci­ent, i en l'actual con­text de res­tric­ci­ons encara més– d'una renda mínima d'inserció ni de modes­tos plans de rein­te­gració labo­ral. No n'hi ha prou de blo­que­jar els des­no­na­ments d'habi­tat­ges ni d'esta­blir moratòries sobre els deu­tes per sub­mi­nis­tra­ments bàsics.

Amor­tir els efec­tes de la crisi, llui­tar con­tra la pobresa, no és el mateix que era­di­car-ne les cau­ses. I tot­hom sap que les cau­ses imme­di­a­tes pro­ve­nen de les grans difi­cul­tats de tre­ba­llar per gua­nyar-se la vida i de gua­nyar-se la vida tre­ba­llant, que encara que sem­blin una mateixa cosa no ho són. I que les cau­ses pri­me­res cal bus­car-les en el sot­me­ti­ment de l'acció de govern –la que hau­ria de pro­cu­rar el benes­tar dels ciu­ta­dans– a les ambi­ci­ons del que hem ano­me­nat mer­cats. Està dis­po­sat, el govern, a ser pro­ac­tiu en la cre­ació de llocs de tre­ball? A esta­blir un marc juri­di­co­la­bo­ral dife­rent del de la dar­rera reforma? A gover­nar per als seus con­ciu­ta­dans i no per als interes­sos d'una eco­no­mia des­lo­ca­lit­zada i des­hu­ma­nit­zada? No ho sem­bla pas.