El timbal
Arguments a dojo
Espanya no suporta la idea del referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Per això el nega i es nega a entrar explícitament en el debat dels arguments (pros i contres) amb els partidaris de la secessió. Però això no vol dir que la unió no aporti arguments al debat. Ho fa cada dia. Per exemple, qui voldria compartir res amb algú que et fa xantatge? Perquè quan el ministre Margallo amenaça amb un descens del PIB català del 20%, encara que no respongui a cap lògica econòmica i provoqui una certa indiferència, només pot estar esgrimint els efectes d'un bloqueig total per part d'Espanya que perseguiria l'empobriment dels catalans i la fallida d'una Catalunya independent. Per entendre'ns, o et quedes amb mi o t'estomaco de valent. Un argument de pes, vaja, com n'hi ha d'altres. Quedar-se a Espanya, per exemple, significa entomar una llei d'exteriors que limitarà l'acció internacional de la Generalitat per afavorir els interessos econòmics catalans; significa veure com la reforma fiscal d'Hisenda tanca l'aixeta dels impostos autonòmics i limita encara més l'autonomia; significa haver d'anar a Europa a defensar-se de l'enèsim pla hidrològic espanyol (Agricultura), que vol escurar l'Ebre per endur-se l'aigua a altres llocs de l'Estat; significa veure com l'Estat (Indústria) deixa penjades les sis plantes catalanes de tractament de purins i amenaci tot el sector porcí català; significa tenir un Ministeri de l'Interior que trafica amb les nostres dades contra la nostra voluntat i interessos i promou una llei de seguretat que conculca drets fonamentals; significa haver de defensar, un altre cop, la nostra llengua, cultura i model escolar de l'agressió que ve amb la llei Wert (Cultura); significa retrocedir 30 anys amb la modificació de la llei de l'avortament (Justícia); significa continuar pagant la festa i el deute de l'Estat amb un dèficit fiscal que es continua negant. Qui ho diu que Espanya no aporta arguments. Ho fa i des de tots els fronts perquè els catalans tinguem elements per decidir.