Que pocs que són

Dilluns de la setmana que ve, a Barcelona, la UGT, Comissions Obreres i Òmnium Cultural organitzen un acte conjunt en defensa del dret a decidir. És a dir, pla i ras, per la consulta del 9 de novembre. Josep Maria Álvarez, Joan Carles Gallego i Muriel Casals hi diran la seva. Fem recompte. Amb el suport de la UGT i Comissions, els dos grans sindicats de Catalunya, i comptant també amb l'adhesió de forces sindicals més minoritàries però no menys interessants, el món d'allò que abans es coneixia com “la classe treballadora” pren partit sencer a favor de l'autodeterminació del seu país. Si es mira a la patronal, la petita i la mitjana empresa també hi són. Només se n'ha exclòs Foment(o) del Treball (Trabajo) Nacional, que encara es pensa que la nació és l'altra. I amb reserves, perquè una part del Foment(o), els petits i mitjans empresaris de Girona, tenen vida i alè propis i s'han alineat amb la majoria del país. Visca! Una majoria enorme que el 9 de novembre diu que vol votar i que apel·la a una raó tan senzilla com és la llibertat. Segons el Centre d'Estudis d'Opinió, més del 70 per cent dels catalans reivindiquen aquestes urnes i el 85 per cent acataria el resultat. Quin resultat? Segons el mateix CEO, el 60 per cent de catalans està per la independència i el 29 per cent s'hi oposa. Cada vegada hi ha menys indecisos, i la demoscòpia és contundent. Que pocs que són, els que consideren Catalunya un poble necessàriament submís i els que volen mantenir una dependència absurda i cridaire.