Diguem prou

Un miler de petits i mit­jans empre­sa­ris es van aple­gar ahir a Bar­ce­lona per dir prou. Prou con­tra uns diri­gents polítics que s'omplen la boca de saliva rei­vin­di­ca­dora i con­tra unes admi­nis­tra­ci­ons que s'omplen la but­xaca amb les seves apor­ta­ci­ons. És demagògic afir­mar que el noranta per cent del tei­xit pro­duc­tiu català té com a punt d'ori­gen i de final la petita i la mit­jana empresa? És demagògic afir­mar que han estat, aques­tes empre­ses, les prin­ci­pals vícti­mes de la crisi i que han cai­gut com mos­ques de tar­dor en els dar­rers set anys? És demagògic afir­mar que els seus impul­sors, pro­mo­tors, empre­ne­dors no comp­ten amb cap suport real més enllà del cant èpic d'uns polítics que exi­gei­xen cobrar ràpid i paguen com els avars de Dickens? Els avan­tat­ges públics són per als sin­di­cats, que poden fer anar de bòlit els governs amb les seves pro­tes­tes al car­rer, però que només demos­tren vita­li­tat en la gran empresa i en la funció pública. Les aju­des públi­ques són per a les grans empre­ses, que reso­len d'una tacada la vita­li­tat econòmica d'una comarca, però que després des­vien la pro­ducció més barata cap a les peti­tes i mit­ja­nes empre­ses. Les exemp­ci­ons fis­cals totals són per als pira­tes, que aguan­ten el vint per cent de l'eco­no­mia espa­nyola i que no són per­se­guits perquè man­tin­guin la trampa i aquesta ocu­pació. Les fal­ses adu­la­ci­ons són per a la petita i la mit­jana empresa, que ahir va dir prou a Bar­ce­lona. Prou i inde­pendència perquè en quedi constància. Per als annals i per a Rajoy, el sord.