Opinió

LA GALERIA

La fotògrafa hi era

El cas és que ni tan sols
hi vaig parlar, amb Colita, però
el fet de veure-la allí,
en persona, em va omplir de goig

La fotògrafa Colita, née Isabel Steva, exposa les seves obres, que constitueixen l'obra de tota una vida, a la Pedrera de Barcelona. Aquesta notable treballadora de la càmera, que ha fet molta i magnífica feina, que ha editat els llibres Guia secreta de Barcelona, Els cementiris de Barcelona i L'eixample de Barcelona, que ha rebut títols, homenatges i guardons ben merescuts, és part viva d'una Catalunya íntimament lligada a la fotografia (recordo que, de molt jove, quan als mitjans informatius apareixien els guanyadors de concursos fotogràfics d'àmbit estatal, gairebé sempre tenien cognoms catalans). Colita va entrar en aquest món de la mà de Xavier Miserachs i d'Oriol Maspons, i també de Francesc Català-Roca i Juli Ubiña, i es va moure a gust i disfrutant d'allò més en l'ambient cultural anomenat Gauche Divine (eren els anys seixanta del segle XX, en ple franquisme), que, a més d'escriptors, arquitectes, editors, models (Teresa Gimpera, Romy), dissenyadors i interioristes –i fotògrafs, és clar–, incloïa l'Escola de Barcelona, un moviment cinematogràfic inspirat en la Nouvelle Vague francesa, absolutament oposat al que es feia aleshores a Madrid, folklòric i costumista. En aquesta escola destacaven Cinto Esteva, Jose Maria Nunes, Joaquim Jordà i Pere Portabella, entre d'altres que el temps aniria acreditant. I va ser precisament durant el rodatge d'una pel·lícula de Cinto Esteva que vaig poder conèixer, i val a dir que d'una manera fugaç, efímera, Colita. Als boscos cremats de Llagostera s'estava rodant Después del diluvio, en què intervenien Paco Rabal, Mijanou Bardot –germana de Brigitte– i el gironí Quico Viader, amb música de Joan Manuel Serrat, i en la qual Colita era l'encarregada de la foto fixa. Hi havíem anat un equip de la revista Presència per donar fe d'aquell rodatge, i ens va costar Déu i ajut arribar a l'edifici on es realitzaven algunes escenes de la pel·lícula. Recordo que Colita estava, més que asseguda, escarxofada en una butaca mentre el director de fotografia, Joan Amorós, semblava donar ordres, i no només al càmera, sinó a la resta dels que intervenien en el rodatge. No n'estic segur, però podia ser que l'Esteva tingués algun problema psicosomàtic, no gaire greu, però suficient per impedir-li la feina. El cas és que ni tan sols hi vaig parlar, amb Colita, però el fet de veure-la allí, en persona, em va omplir de goig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.