Preses de laminació

El senyor director general es va enfadar quan va contemplar el minso cabal d'aigua que portava el riu Onyar al seu pas per Girona. “Per això m'heu fet venir?”, va exclamar. Anys enrere, l'Ajuntament havia demanar ajut per tal de construir a Quart i a la Creueta unes preses de laminació, uns embassaments que podien regular el volum de l'aigua en cas d'inundació. Havien fet córrer molta tinta les famoses “preses de laminació”, però la Confederació Hidrogràfica es va riure de les pretensions gironines quan va contemplar el ridícul rajolí d'aigua que portava el cabal del riu en aquella tarda d'estiu. Dos mesos més tard –al setembre– unes pluges fortes i continuades tornaven a botir les aigües i el risc d'una inundació planava sobre la ciutat. L'aspecte del riu –arrossegant troncs i altres restes– era impressionant. Però el senyor director general no ho va veure, ja tornava a ser a Madrid. I damunt la taula hi tenia un informe negatiu. No se'n va parlar més!

A Girona hi ha tres temes recurrents que sorgeixen i desapareixen amb intermitències, que són: la Devesa, les Pedreres i el riu Onyar. Tots els consistoris que han passat per la plaça del Vi han dit allò d'“Ara sí, ara ha arribat l'hora de posar-se a la feina”. Dels tres temes se n'han tirat plans, repetidament, s'han fet propostes, alguns retocs, és clar, però mai s'hi ha arribat a solucions definitives. La Devesa ha estat objecte de múltiples projectes i idees, però segueix tan desolada i trista com cinquanta anys enrere, i faria falta un pla atrevit i a llarg termini per tal d'integrar-la a la ciutat. A les Pedreres, amb les seves endèmiques barraques, i l'esplèndid mirador sobre Girona que és la Torre d'Alfons XII, no s'hi han definit els espais ni s'ha portat a terme una reforma perquè deixi de ser la gran ignorada.

I l'Onyar havia de ser objecte d'una gran transformació tot canviant de lloc l'actual plaça Catalunya, integrant les dues riberes en què divideix la ciutat pel carrer del Carme... i s'ha quedat on és.

El darrer propòsit és convertir la llera de l'Onyar en un jardí esponerós, en lloc del ciment que actualment li fa de llit. El dibuix ja l'han ensenyat, i sembla una veritable selva. No voldríem ofendre a ningú que participi en aquesta proposta, però creiem que tothom és conscient que una riuada de mitjana consideració pot eliminar les plantes que s'hi vulguin col·locar, llevat que siguin de mena molt flexible, i fàcilment reposable, una mena d'herbei, com hi ha més amunt de la font del Rei.

Si no es poden regular les avingudes, amb les oblidades preses de laminació, el risc que tot l'enjardinament que es vulgui fer a l'Onyar desaparegui serà permanent. O almenys així ens ho sembla.