No he sabut mai de ningú que parlés malament de mossèn Modest Prats. Vam coincidir durant un parell d'anys al consell editorial d'El Punt, del qual va formar part una bona temporada, i en què, a més de deixar anar les seves clarividents sentències, anava fumant un Ducados darrere l'altre. Era un gran conversador però li recordo una situació paradoxal uns anys abans, en els setanta, quan, amb un company, li vam anar a demanar si volia fer una xerrada sobre les relacions de pares i fills al meu poble. Va quedar desconcertat i li vam dir que hi anàvem per indicació del bisbe Jaume Camprodon. Ell, amablement, ens va derivar cap a un matrimoni, que “d'aquest tema tenen molta més experiència!”.