No se la perdin!

El peri­o­disme, com totes les fei­nes, té les seves coses bones, les regu­lars i les impre­sen­ta­bles. És un ofici que ha rebut mol­tes gar­ro­ta­des a causa de la crisi econòmica, i que també ha vis­cut la crisi del sec­tor que ha estat pro­vo­cada per un canvi d'hàbits i per la implan­tació de les noves tec­no­lo­gies que faci­li­ten molt la feina, però que encara no han rever­tit en el negoci. En els dar­rers anys tot­hom s'ha adap­tat com ha pogut i pel camí han que­dat molts cadàvers, pro­fes­si­o­nal­ment par­lant, i molts mit­jans que no han pogut superar el canvi de cicle. Els super­vi­vents tenim com a missió fona­men­tal fer bon peri­o­disme, amb inde­pendència, plu­ra­li­tat i rigor, perquè és la garan­tia per defen­sar una democràcia de qua­li­tat i per man­te­nir (o recu­pe­rar) la con­fiança dels lec­tors. A les comar­ques giro­ni­nes hem tin­gut la sort de poder gau­dir d'un bon sis­tema comu­ni­ca­ci­o­nal en els dife­rents àmbits periodístics: premsa, ràdio i tele­visió. I si això ha estat pos­si­ble és, en bona part, gràcies al fet que al llarg del segle XX hem gau­dit de publi­ca­ci­ons locals ela­bo­ra­des des de la vocació i l'altru­isme; i en la dècada dels vui­tanta s'hi van sumar les emis­so­res muni­ci­pals, un autèntic viver de nous peri­o­dis­tes. Tre­pit­jant el ter­reny i par­lant amb els pro­ta­go­nis­tes de la notícia és quan s'aprèn més. Quan un estu­di­ant de peri­o­disme es lli­cen­cia sense haver fet pràcti­ques en mit­jans de pro­xi­mi­tat, segu­ra­ment li manca una base pràctica ele­men­tal. Par­lem de revis­tes, de ràdios, de tele­vi­si­ons i també de mit­jans digi­tals. Per apro­fun­dir una mica més en tot ple­gat, és reco­ma­na­ble una visita a l'expo­sició La crònica dels can­vis. El peri­o­disme a les comar­ques giro­ni­nes (1976-2014), que es pot veure a la Casa de Cul­tura de Girona fins al 12 d'abril. En l'expo­sició s'ha apos­tat per mos­trar com ha can­viat el país en aquests gai­rebé 40 anys, la feina que han fet els mit­jans democràtics que van sor­gir després del fran­quisme i com han acon­se­guit sobre­viure. El marc refe­ren­cial és el foto­pe­ri­o­disme i la cro­no­lo­gia, i també es parla dels dia­ris i revis­tes, de la ràdio i la tele­visió, ja que les nos­tres comar­ques són un ter­ri­tori d'una gran riquesa comu­ni­ca­tiva, perquè a més dels mit­jans més cone­guts, hi ha un ampli estol de set­ma­na­ris i publi­ca­ci­ons de dife­rents peri­o­di­ci­tats que per tra­dició són l'ori­gen de tot ple­gat. Un tas­tet d'aquesta història la tro­ba­ran a l'ala esquerra de la Casa de Cul­tura. No se la per­din!