La conxorxa

Durant tota la set­mana he espe­rat que algun espe­ci­a­lista en política com­pa­rada es pro­nunciés sobre la recent afir­mació del pre­si­dent Obama sobre la lli­ber­tat, res­pecte a la qual va dir que era cara, tal com sona; i ho va dir no una sinó dues vega­des, coin­ci­dint amb les seves últi­mes apa­ri­ci­ons públi­ques [sic]. Dei­xant a banda la inqui­e­tant redundància de les apa­ri­ci­ons, ja que no dis­po­sem de dades sufi­ci­ents per afir­mar (ni tam­poc negar) que el pre­si­dent Obama tin­gui altres apa­ri­ci­ons que no siguin les públi­ques (per pri­va­des ente­nem les de Lour­des, per exem­ple, o les de Fàtima), la meva pre­gunta és: què ha vol­gut dir amb això: que s'ha enca­rit, la lli­ber­tat? I si és així, des de quan? Final­ment: tro­beu casual que l'esmen­tada afir­mació hagi coin­ci­dit en temps real amb l'esti­rada d'ore­lles del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal? En cas nega­tiu, com s'explica que ningú s'hi hagi fixat? Mala­ment rai si bai­xem la guàrdia. Cal estar atents als amos del món, i no als Rajoys i a les Alícies. No és propi que el pre­si­dent dels Estats Units afirmi una cosa que se sap des de molt abans de l'era cris­ti­ana. Recu­lant, recu­lant, m'he tro­bat que en el segle VI ad C, Isop ja va dei­xar clar que “no hi havia or sufi­ci­ent en el món per com­prar la lli­ber­tat”. El que no és tan clar és que Isop sigui del segle VI ad C. Els his­to­ri­a­dors hi posen un inter­ro­gant. Però en fi: des d'ales­ho­res ençà, s'ha dit tot sobre la lli­ber­tat. Inclús El preu de la lli­ber­tat: 17 euros, si no vaig errat (el lli­bre, s'entén), la lli­ber­tat no té preu. Sem­pre s'ha dit, que no tenia preu. D'aquí prové la meva des­con­fiança i el meu recel per les parau­les d'Obama. “Va, home!”, vaig excla­mar, només lle­gir-ho. Per qui ho dius, això, li hau­ria pre­gun­tat, si l'hagués tin­gut a mà. Però com que no el tenia a mà, em vaig con­so­lar pen­sant que algú altre, més qua­li­fi­cat que jo, li ho diria. He espe­rat tota la set­mana, i res de res. I com que estic con­vençut que l'única lli­ber­tat que mereix aquest nom és la de cer­car el nos­tre propi bé, pel nos­tre propi camí, sense pri­var els altres del seu, res em posa més nerviós que la pos­si­bi­li­tat d'una con­xorxa. No es diu sem­pre que entre tots ho farem tot? Doncs no és des­car­ta­ble que, entre tots no ens dei­xin fer res. Això és el que entenc per con­xorxa.