Déu és català

Com tot­hom sap, Déu és català. Tot i estar lluny sem­pre hi ha hagut molt bona relació. Tanta que el filòsof Fran­cesc Pujols va crear la religió cata­lana: “Car si tenir sis­tema propi equi­val a tenir cotxe propi, tenir religió pròpia és com tenir casa pròpia.” És una religió molt del país, com l'eslògan del gremi de boti­guers: “Aquí es des­patxa tot.” És una religió super­mer­cat: l'objec­tiu és tot allò que exis­teix. Perquè els cata­lans som “els com­pa­tri­o­tes de la veri­tat” i la missió de Cata­lu­nya és ofe­rir la veri­tat al món. Ho tro­bes tot. És una religió pega, enganxa, aglu­tina la glo­ba­li­tat: “Cata­lu­nya lli­garà els dos camins, mate­rial i espi­ri­tual de la huma­ni­tat, en una creu, no de mort, sinó de vida, no de guerra, sinó de pau i progrés moral.” Però és clar, va arri­bar la guerra. I la religió cata­lana, Cata­lu­nya, es va tro­bar “entre les fla­mes de foc i els dolls de sang de la Guerra Civil des­fer­mada pels par­ti­da­ris de l'Espa­nya cas­te­llana con­tra els par­ti­da­ris de l'Espa­nya cata­lana”. Ara el car­de­nal Rouco Varela ens ho recorda pas­sant el rosari de la immo­ra­li­tat: les acti­tuds que van pro­vo­car la guerra “la poden tor­nar a cau­sar”. Sap el que es diu. Ell és un grou­pie del car­de­nal de la guerra: Isi­dre Gomà. Autor de la carta que el juliol de 1937 van sig­nar la majo­ria dels bis­bes espa­nyols aca­tant la revolta mili­tar i el règim de Franco. Tots? Tots no. Hi ha el Car­de­nal de la Pau, hi ha l'Església cata­lana, Fran­cesc Vidal i Bar­ra­quer, que es va negar a sig­nar. Exili i cas­ti­gat a l'infern. Ho explica molt bé un lli­bre con­dem­nat als llimbs: Les dues tra­di­ci­ons. Història espi­ri­tual de les Espa­nyes. Autor: Car­les Cardó, exca­nonge de Bar­ce­lona, i exi­liat de la pau. La història reli­gi­osa de la pell de xai és també la d'El gran refús: el de l'Església espa­nyola de no reconèixer la rea­li­tat de Cata­lu­nya. No: no som fills del seu Déu. Per això ja va dir Cardó que “la inde­pendència no es demana, sinó que es pro­clama i es defensa”. La inde­pendència és un acte de fe. Pre­guem: “Fes-me dir més que mai la veri­tat quan és inver­sem­blant o escan­da­losa.” Paraula de Déu.