El temps, un factor que mai no perdona

Diuen els savis de l'espectacle que la resposta a l'equació de la comèdia és tragèdia més temps. Però, al contrari del món de l'escena, en què la variable temporal és capaç de fer mutar de la llàgrima al somriure, en el cas de les xifres de l'atur els anys de crisi han deteriorat els ànims fins al punt que fins i tot una tímida recuperació costa de celebrar. La recessió ha estat tan devastadora que la tèbia remuntada de l'ocupació i de l'afiliació a la Seguretat Social ens exigeix una mirada crítica per qüestionar-nos la qualitat de la feina que neix, si els sectors que l'estan generant responen al model econòmic sostenible a què aspira el país i, sobretot, si les xifres positives s'allargaran (de nou, el temps) prou per pensar que la tragèdia comença a quedar enrere.