El setge de la Via

Tothom té assumit que el 2014 serà un any clau pel futur de Catalunya, aquest país petit que uns voldrien lliure i d'altres, lliurement sotmès. Tots dos tenen full de ruta. I el segueixen. Aquí, els polítics continuen cremant cartutxos per aconseguir que el 9-N els catalans puguem votar, a més de lliurement i democràtica, també legalment. Saben que l'onada social que els dóna suport i els empeny no afluixa. La gigafoto de la Via Catalana ha trigat però triomfa a base de bé, i l'ANC ja proposa un tercer 11 de setembre memorable, amb dos milions de ciutadans omplint la Diagonal de Barcelona de punta a punta de la ciutat en el 300 aniversari del seu setge. Allà, mentrestant, també preparen la commemoració, en el seu cas, del tres-cents aniversari de la conquesta, i ho fan treballant full time en el setge 2.0. Un setge idèntic en el fons, però diferent en les formes. Amb una anella política ara com ara ben galdosa per la falta d'arguments més enllà de l'obstrucció, la negació, la intimidació i l'escàs sentit del ridícul. Amb una altra anella jurídica armada fins a les dents de denúncies, sentències i munició constitucional apuntant als actors del procés. Una anella fiscal que escanya els recursos del govern català i que esprem tota l'estructura productiva del país per “treure Espanya de la crisi” (sic). Una anella diplomàtica basada en pressions i informes precuinats destinats a avortar simpaties, complicitats i aliances internacionals. I també una anella policial amb informes pestilents, espionatge i infiltració. Per això és important planificar bé cada pas. Perquè no han aconseguit la deslegitimació social del procés (una gran majoria hi dóna suport), ni la deslegitimació democràtica (l'origen són els vots i l'objectiu és votar), però poden tenir l'impuls de deslegitimar el caràcter pacífic i festiu del moviment que tant impacta el món, Espanya inclosa. I aquest és un actiu que cal esforçar-se a protegir.