Sang

Va sorprendre ahir el president espanyol fent referència a la sang d'espanyols i catalans, tan barrejada que resulta indestriable la sang dels uns i la dels altres. Mariano Rajoy ho deia per demostrar que la independència és una cosa a la qual no només no tenim cap dret, sinó que a més a més va en contra de la nostra pròpia biologia. La consanguinitat resulta un element nou en el debat polític espanyol del segle XXI i tots els de la tercera via que demanaven al govern del PP que mogués fitxa deuen estar avui una mica menys deprimits: per fi deixarà de tractar el més gran problema polític de l'Estat espanyol amb els únics arguments de l'estricta i immòbil legalitat, sinó que ara també farà servir els de l'anatomia. Ja és alguna cosa. No perdin l'esperança.

Es podria objectar a Rajoy que ell no és metge, sinó un governant democràtic i que, per tant, s'hauria de centrar no en la sang dels catalans sinó en la voluntat democràtica que aquests administrats seus manifesten, tant la que van manifestar en el passat amb un Estatut que ell va contribuir activament a dessagnar, com la que manifesten ara en el sentit de constituir-se de manera pacífica en un cos jurídic i estatal propi. A Rajoy li ha costat adonar-se que això de Catalunya no era una febrada puntual o la fatiga fingida d'un malalt imaginari. Però li caldria anar més enllà. Estar pendent de la sang, les vísceres i els teixits compartits està bé per administrar una fàbrica de derivats carnis, però no sembla el més raonable a l'hora de tractar un país de ciutadans lliures que no es mouen per l'impuls del seu corrent sanguini, sinó per la suma de voluntats raonades que s'expressen al seu Parlament.

És possible que dimarts vinent, quan al Congrés de Madrid es discuteixi la demanda del Parlament català de disposar de competències per fer un referèndum, Rajoy aparegui disfressat amb bata blanca i l'estetoscopi, prometi una futura transfusió de diners i apel·li a la sang i l'ADN compartits. No crec que serveixi: els catalans el que volen és votar el seu futur en una urna, i no que els facin una analítica.