Sang

Ni tan sols sé si la nostra sang prové del tronc bíblic iniciat en la faula d'Adam i Eva o si s'emparenta amb els pintors prehistòrics de Lescaux, a la riba de la Dordonya. Encara potser compartim herència sanguínia amb el mico penjat en un arbre a les selves de Borneo o amb la femella etíop Lucy cantada per The Beatles. En les barreges de sang pinten bastos i tot és prou complicat per invocar-ne el parentiu per defensar “la unidad de destino en lo universal” que engendrà José Antonio en la fundació falangista. Som el que som, i la sang és un accident en la nostra identitat personal i col·lectiva.

Com sempre, Mariano Rajoy no ha estat especialment encertat quan ha defensat, a Brussel·les, la unitat peninsular en funció de la sang compartida per espanyols i catalans, un motiu suficient, segons ell, per no autoritzar l'exercici del nostre dret a decidir. Segons el registrador de la propietat, els catalans hem barrejat la nostra sang amb la de la resta dels espanyols, prou per no poder renunciar a la radialitat madrilenya. Aplaudiments per a Don Mariano, quan invoca raons de contingut medieval.

El president de les Espanyes insistí en els dubtosos raonaments i parlà que “Espanya és la nació més antiga d'Europa i els que la formem hem fet moltes coses junts al llarg de la nostra història”. Segons ell, si els catalans exercissin el seu dret a decidir “privarien els espanyols de decidir el que volen que sigui el seu propi país”. Doncs potser que comencem a preguntar a tothom què vol, començant pels catalans i seguint pels bascos, els gallecs, els andalusos i qui calgui.

Per sort, tenim un president com cal i ha matisat immediatament les paraules de Don Mariano. El president Artur Mas no ha dubtat a recordar que el nostre projecte no és un problema de sang, sinó de voluntat, i que és català qui viu i treballa a Catalunya. La nostra sang, si té un valor diferencial, que ho dubto, pot barrejar-se sense escarafalls amb occitans i llombards, bavaresos i flamencs i fins i tot amb cubans d'ultramar, una barreja que, per cert, a mi m'ha donat una bellíssima néta catalana.