Iguals davant de la llei
Per molt que s'entesti a girar els fets, Esperanza Aguirre la va espifiar quan va pretendre, amb tota la impunitat del món, escapolir-se de l'acció d'uns pobres agents de mobilitat que pretenien multar la conductora d'un vehicle que estava estacionat en el carril bus d'un carrer tan discret com l'arxiconeguda Gran Via de Madrid. Amb la prepotència que la caracteritza, la lideressa popular primer es va encarar als agents, després va fugir i finalment es va dedicar a desqualificar-los acusant-los de masclistes i d'actuar contra ella en tractar-se d'un personatge públic. Vaja, que pretenien multar-la no perquè havia aparcat al carril bus per treure diners d'un caixer automàtic, sinó perquè és dona i, sobretot, perquè és qui és. Una mostra més de com a la política hi ha personatges que se senten intocables, posseïdors d'uns privilegis que els fan creure que estan per sobre del bé i del mal, que es poden saltar les normes a la seva conveniència, i quan topen amb la crua realitat queden en evidència i mostren la seva cara més roïna per acabar fent el ridícul més estrepitós.
A la lideressa, presumptament retirada de la política, li han hagut de recordar des de les seves files el principi d'igualtat davant de la llei, un principi recollit en l'article 14 de la Constitució. Això el mateix dia que el ministre Gallardón va anunciar la intenció del govern espanyol d'ampliar el blindatge de la família reial, de manera que la reina i els prínceps d'Astúries siguin aforats i només hagin de respondre davant del Tribunal Suprem en cas de saltar-se la llei. Un nou exemple de la interpretació que es fa des del PP del principi d'igualtat. Com també ho és la pretensió d'imposar les investigacions col·legiades en els casos de gran transcendència que arribin a l'Audiencia Nacional amb l'excusa d'incrementar la seguretat jurídica i agilitar els processos judicials. Un altre cop el ministre enceta una reforma per acontentar els seus, hi ha pressa vist com ha anat el cas Gürtel o Bárcenas per engegar canvis a l'administració de justícia que no fan altra cosa que ampliar la protecció d'aquells que ara estan sota sospita, uns canvis per altra banda que qüestiona la mateixa carrera judicial. O és que algú creu que si les decisions les han d'adoptar tres magistrats de manera col·legiada s'actuarà amb més diligència que si ho fa un de sol? Caldrà veure el recorregut que tindrà aquesta pretesa reforma del poder judicial; el que és clar és que tornen a escombrar cap a casa.
