Iguals davant de la llei

Per molt que s'entesti a girar els fets, Espe­ranza Aguirre la va espi­fiar quan va pre­ten­dre, amb tota la impu­ni­tat del món, esca­po­lir-se de l'acció d'uns pobres agents de mobi­li­tat que pre­te­nien mul­tar la con­duc­tora d'un vehi­cle que estava esta­ci­o­nat en el car­ril bus d'un car­rer tan dis­cret com l'arxi­co­ne­guda Gran Via de Madrid. Amb la pre­potència que la carac­te­ritza, la lide­ressa popu­lar pri­mer es va enca­rar als agents, després va fugir i final­ment es va dedi­car a des­qua­li­fi­car-los acu­sant-los de mas­clis­tes i d'actuar con­tra ella en trac­tar-se d'un per­so­natge públic. Vaja, que pre­te­nien mul­tar-la no perquè havia apar­cat al car­ril bus per treure diners d'un cai­xer automàtic, sinó perquè és dona i, sobre­tot, perquè és qui és. Una mos­tra més de com a la política hi ha per­so­nat­ges que se sen­ten into­ca­bles, posseïdors d'uns pri­vi­le­gis que els fan creure que estan per sobre del bé i del mal, que es poden sal­tar les nor­mes a la seva con­veniència, i quan topen amb la crua rea­li­tat que­den en evidència i mos­tren la seva cara més roïna per aca­bar fent el ridícul més estre­pitós.

A la lide­ressa, pre­sump­ta­ment reti­rada de la política, li han hagut de recor­dar des de les seves files el prin­cipi d'igual­tat davant de la llei, un prin­cipi reco­llit en l'arti­cle 14 de la Cons­ti­tució. Això el mateix dia que el minis­tre Gallardón va anun­ciar la intenció del govern espa­nyol d'ampliar el blin­datge de la família reial, de manera que la reina i els prínceps d'Astúries siguin afo­rats i només hagin de res­pon­dre davant del Tri­bu­nal Suprem en cas de sal­tar-se la llei. Un nou exem­ple de la inter­pre­tació que es fa des del PP del prin­cipi d'igual­tat. Com també ho és la pre­tensió d'impo­sar les inves­ti­ga­ci­ons col·legi­a­des en els casos de gran trans­cendència que arri­bin a l'Audi­en­cia Naci­o­nal amb l'excusa d'incre­men­tar la segu­re­tat jurídica i agi­li­tar els pro­ces­sos judi­ci­als. Un altre cop el minis­tre enceta una reforma per acon­ten­tar els seus, hi ha pressa vist com ha anat el cas Gürtel o Bárce­nas per enge­gar can­vis a l'admi­nis­tració de justícia que no fan altra cosa que ampliar la pro­tecció d'aquells que ara estan sota sos­pita, uns can­vis per altra banda que qüesti­ona la mateixa car­rera judi­cial. O és que algú creu que si les deci­si­ons les han d'adop­tar tres magis­trats de manera col·legi­ada s'actuarà amb més diligència que si ho fa un de sol? Caldrà veure el recor­re­gut que tindrà aquesta pre­tesa reforma del poder judi­cial; el que és clar és que tor­nen a escom­brar cap a casa.