Entre Cuba i Twin Peaks

8 d'abril. Cel clar. Mar clen­xat. El 8 d'abril de 1898 la marina espa­nyola coman­dada per l'almi­rall Pas­cual Cer­vera surt de Cadis. Missió, senyor? Sufo­car els brots inde­pen­den­tis­tes de la colònia. Rumb cap a Cuba. Fins i tot el llo­barro Osvaldo, que encara fa mig­di­ada, sap com va aca­bar la cosa. Cuba libre. Com pot ser? 8 d'abril de 1990: pri­mer capítol de Twin Peaks. La sèrie de tele­visió és l'embrió de totes les sèries d'avui. Apa­reix un poble de feli­ci­tat de bar­ru­fets de cos­te­llada per­ma­nent. Però dar­rere els ves­tits de con­fi­tura de cirera hi ha secrets. Apa­reix morta una noia: jove, guapa, popu­lar. Qui va matar Laura Pal­mer? 8 d'abril de 2014. Al Congrés dels Dipu­tats s'esta­ve­llen els inter­ro­gants sobre la der­rota de Cuba i l'assas­si­nat de Laura Pal­mer. Dar­rere la duresa de Rajoy­caba (Rajoy+Rubal­caba) hi ha por. Dub­tes. Inse­gu­re­tat. Inter­ro­gants. Por perquè no saben encara per què van per­dre Cuba, les colònies, el rom, el lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. Por perquè no tenen res­posta pel crim de Laura Cata­lu­nya Pal­mer. Igual que a Cuba, a Twin Peaks hi havia dos mons: el món de dia, on tot­hom, amb som­riure dentífric, es saluda amb un “recorc­holís” i fins i tot els esqui­rols fan “pas­te­les de aránda­nos”. Cau el sol. Món de nit: sur­ten les cri­a­tu­res esca­bro­ses, les rela­ci­ons embrui­xa­des, els locals dels crims inhu­mans... els ros­tres d'un Lucífer pro­fes­si­o­nal de la nit. La nit amaga el dia i al revés. L'Estat espa­nyol és el mateix que fa viure una colònia segres­tada dins d'un sac i posa cara de metròpoli de moder­ni­tat de PVC. És un Twin Peaks de llum de patata fre­gida i una fosca de llop embe­tu­mat. Ahir, sense vai­xells, ni assas­si­nats, ni guerra, ni violència els cata­lans van dir prou a viure segres­tats entre els dos mons. Una sola veu. Un Sí. Espa­nya s'ha posat la bata eterna de Dr. No. Ctrl+Alt+Supr. Té por. Cuba es va per­dre, Laura Pal­mer és un secret comu­ni­tari. No hi ha res­posta. No s'entén res. Mai s'ha entès res. Només hi ha un Sí i un No. Només hi ha un món.