Paraula d'Emma

Emma Goldman va ser un dels grans noms del moviment obrer i anarquista americà. Va viure una vida complicada i va denunciar tota mena d'abusos no només als Estats Units, sinó també a la Unió Soviètica, on va ser deportada pels americans. El seu caràcter indòmit i la seua crítica àcida van crear escola i encara avui són apreciables en els seus interessants llibres. Va ser una lliurepensadora compromesa, que va lluitar al nostre costat contra Franco, que va acostar l'anarquisme al feminisme i que escrivia magníficament bé.

Un dels seus passatges més coneguts és aquell en què afirma que “si votant es pogués canviar alguna cosa no tingueu cap dubte que ràpidament ho declararien il·legal”. Evidentment, la Goldman parla des del punt de vista diguem-ne proletari. Vol dir que, si les eleccions foren una manera de canviar res, els diguem-ne burgesos ràpidament les prohibirien. No faré, doncs, una apropiació indeguda del seu pensament. Però dit això crec que puc dir que dimarts, mentre Rajoy parlava a Madrid, no em podia treure la frase del cap.

Perquè això era el que els partits del règim estaven fent. Saben que el vot pot canviar no alguna sinó moltes coses i en conseqüència l'intenten prohibir. Així de clar i així de despullat. Tan cristal·lí com la Goldman predicava ja fa més de cent anys.

És clar que la paraula prohibició en el context que vivim avui no té de cap manera un sentit pròxim al d'aquella època. I encara menys en les nostres circumstàncies. És clar que votarem el nou de novembre. I és evident que canviarem coses. Segurament intentaran prohibir-ho (era això el que feien dimarts, no?) però sense saber que la seua prohibició no fa ja cap efecte. Exactament perquè sabem que aquesta vegada canviant d'estat canviarem el país i no volem perdre una oportunitat tal.