Duran, “molt clarament”

Una de les incògnites que més rumors han escampat darrerament en la nostra traca de cada dia té nom propi i socialcristià. O democratacristià, perquè la falsa semàntica ens perd. El nom propi és el de Josep Antoni Duran i Lleida. Fa mesos que a Barcelona corren moltes brames que l'impliquen. La primera és que Mariano Rajoy ha dissenyat un pla consistent a recrear Unió del Poble Navarrès a Catalunya amb el PP i Unió Democràtica. Una nova opció política, marca blanca autonòmica, “catalanista i espanyola”, amb la “centralitat” en el punt de mira, integrada pel nucli dur del seu partit, alguns dirigents d'Unió i escassíssims de Convergència, i liderada per Duran. Ànims, Duran! La segona diu que aquesta nova força comptaria amb el suport logístic d'alguns grups importants i autòctons de comunicació, profundament inquiets amb el procés que vivim, i amb l'econòmic de dues entitats financeres més que potents. Poca broma, que van forts. La tercera és que és el mateix Duran qui sospesarà el moment oportú per deslligar-se de Convergència, o de CiU, i impulsar el nou artefacte. Tot això fins ara eren especulacions més o menys interessades, però a partir d'ahir la insinuació es concreta. Perquè va ser ahir en l'infame programa Herrera en la onda que el líder d'Unió va certificar: “Si CiU es presenta a unes eleccions amb l'objectiu de declarar la independència, crec que alguns ens ho haurem de pensar molt clarament.” Més clarament no pot ser. Duran, com Mas, ha posat data... i resposta.