Justícia en català?

“Allò que cal fer segons dret i raó.” Aquesta és una de les mol­tes defi­ni­ci­ons de justícia que ens ofe­reix la Gran Enci­clopèdia Cata­lana. Una defi­nició que no deu haver lle­git la magis­trada res­pon­sa­ble del jut­jat de pri­mera instància número 2 de Gra­no­llers. Com tam­poc no deu haver lle­git, tot i que segons sem­bla coneix el català, la carta de drets lingüístics, que deixa molt clar que tots podem fer ser­vir el català als jut­jats de Cata­lu­nya sense cap entre­banc i sense que ens ho impe­deixi ningú. Però per aquesta magis­trada, el que és un entre­banc és el català pel retard que pro­voca el fet d'haver de tra­duir les reso­lu­ci­ons. I sem­bla ser que això va en con­tra del supo­sat prin­cipi d'eficiència de l'admi­nis­tració pública. Eficiència i justícia? Quin con­tra­sen­tit! O sigui que o renun­ciem a rebre justícia en la llen­gua pròpia del nos­tre país o ja ens podem armar de paciència. El pit­jor de tot és que sem­bla que si la justícia és lenta, encara sigui per culpa nos­tra perquè dema­nem una cosa tan foras­se­nyada com voler uti­lit­zar la nos­tra llen­gua. Encara que ho fem empa­rats per la llei. I aquí està la clau, ja que els matei­xos res­pon­sa­bles de fer justícia, o sigui, de “fer segons dret” i d'apli­car la llei, són els pri­mers que la igno­ren. Això només res­pon a des­in­terès, apa­tia i indi­ferència, ja que si no fos així no estaríem par­lant que hi ha un 25% menys de sentències en català, segons les dades de l'últim informe anual de la Pla­ta­forma per la Llen­gua. Ni ens tro­baríem que en deter­mi­nats jut­jats de Cata­lu­nya el català només arriba a un 8% dels docu­ments judi­ci­als. Tot i que ofe­reix dades posi­ti­ves sobre la salut del català, l'informe també cons­tata, com les ano­me­nava aquest diari, zones d'ombra. La prin­ci­pal, l'absència del català en l'àmbit de la justícia. Cal dir que si això passa és amb la com­pli­ci­tat de tots ple­gats. Dels que qui més qui menys hem accep­tat, o pot­ser millor dir hem clau­di­cat, davant el temor dels pos­si­bles per­ju­di­cis que ens podria pro­vo­car exi­gir el català en els nos­tres tràmits. O sigui que segu­ra­ment tots, i no només jut­ges, advo­cats, pro­cu­ra­dors, secre­ta­ris judi­ci­als..., hauríem d'ento­nar un mea culpa. Com també els polítics cata­lans que fa unes dies van decla­rar en cas­tellà davant l'Audi­en­cia Naci­o­nal. No ser­veix d'excusa la defi­ci­ent tra­ducció. Com va dir l'Asso­ci­ació de Juris­tes en Defensa de la Llen­gua, va ser una opor­tu­ni­tat per­duda.