Opinió

Reparació a Subirachs

Encara que sigui tard, hem de recuperar Subirachs, pel seu talent, el compromís cívic i per la seva obra

Fa més d'una vin­tena d'anys que amb en Josep Maria Subi­rachs vaig fer una visita guiada per ell mateix a tot el con­junt escul­tu­ral que ela­bo­rava a la Sagrada Família, la cate­dral dels pobres, amb què s'iden­ti­fi­cava amb cos i ànima. Em par­lava amb entu­si­asme con­tagiós d'aquells blocs de pedra, uns rocs enor­mes, que ini­ci­al­ment amb unes màqui­nes per­cus­so­res i després amb altres ins­tru­ments mecànics s'ani­rien reduint per donar-los el volum cor­res­po­nent i poste­ri­or­ment ell, ja sol i sense ajut de ningú, a cop d'escar­pra, amb maça o mar­tell i amb uns estris cada cop més pre­ci­sos, petits i sub­tils, aca­ba­ria donant-los un espe­rit artístic en què repre­sen­tava i ofe­ria ja a tot­hom del món la seva visió i inter­pre­tació dels més vari­ats pas­sat­ges per on creia que havia d'enri­quir-se el con­junt de l'obra cris­ti­ana, segons l'havia con­ce­but un genial Gaudí.

Recordo l'habi­tació que Josep Maria Subi­rachs tenia a la Sagrada Família, un petit i més que sen­zill i aus­ter habi­ta­cle que només li ser­via per repo­sar, per refer-se del tre­ball diari, d'hores de picar pedra i donar alè a uns pedrots ina­ni­mats que amb ell es con­ver­tien en repre­sen­ta­ci­ons, en obres d'art. En accep­tar l'encàrrec de com­ple­tar amb escul­tu­res els camins ini­ci­ats i ide­ats per Gaudí, va posar com a con­dició viure dins del recinte de la Sagrada Família per ama­rar-se del món cre­a­tiu de Gaudí, a qui admi­rava d'allò més, i amb qui amb il·lusió d'infant volia unir la seva obra escultòrica.

Recordo com un dels dies més tris­tos de la meva vida, pel que fa al món de la cre­ació i de l'art, el mun­tatge que es va fer per poten­ciar l'escarni i els insults artístics, algun d'ínfima cate­go­ria moral, en pre­pa­rar amb un rètol tipus anunci un lloc a tocar de la Sagrada Família on tot­hom qui volgués podria cri­dar con­tra ell i la seva obra adduint que par­ti­ci­pava en l'adul­te­ració de l'obra de l'arqui­tecte català uni­ver­sal. Un dels pro­mo­tors, en Vicenç Altaió, de forma valenta que l'honra, ha expli­cat que sim­ple­ment volien impul­sar com una mena de hap­pe­ning per denun­ciar l'estra­nya bar­reja, que con­dem­na­ven, de l'obra pri­migènia i vir­gi­nal de Gaudí amb ele­ments ali­ens. Sí, la crítica sem­pre és útil i necessària en una soci­e­tat lliure, però se'ls va esca­par de les mans. I això, com tan bé ha expli­cat Fran­cesc Font­bona, va ferir de mort, una mort de dolor pro­fund, Subi­rachs, el va inti­mi­dar. Fent un símil, podrien dir que es va posar una copa de cris­tall de Bohèmia a mans d'un exal­tat etílic ballant Modern Style.

Subi­rachs ha estat un dels artis­tes, no sola­ment escul­tor, com de forma reduc­tora ha dit algun igno­rant indo­cu­men­tat, més impor­tants de la segona mei­tat del segle XX, reco­ne­gut arreu del món i com­promès com pocs amb la cul­tura del país. Tenia, això, sí un defecte, no es va fer amb la gauche divine ni va seguir les modes d'esquer­ra­nisme estètic, no pas ètic i polític, de l'època. Com que era un home de família tre­ba­lla­dora del Poble Nou sabia el pa que es gas­tava entre els “pro­gres” d'ales­ho­res i no els va riure mai les gràcies. Pels seus pares sabia quins eren els ances­tres d'aquesta trepa. Fran­quis­tes ver­go­nyants i bur­ge­sos lle­pa­culs del règim, recon­ver­tits en opo­si­tors a la dic­ta­dura si pel mig hi havia pos­si­bi­li­tats de sexe lliure o whisky escocès.

Subi­rachs feia país, art i, també, família. No tenia temps per ser au de nit i lle­var-se tard, per això no el van defen­sar, ni tan sols reconèixer, mal­grat tenir obra com pocs i ser esti­mat i apre­ciat de forma plena pel poble, per la seva gent. Ara, encara que ja sigui tard, hem de recu­pe­rar Subi­rachs, pel seu talent, pel seu com­promís cívic i pel que ell més apre­ci­ava de tot, la seva obra. Un patri­moni únic que serà reco­ne­gut mal­grat el pas dels anys i segles, una obra àmplia i plu­ral tes­ti­moni d'un artista excep­ci­o­nal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia