Pedro J

Pedro J. Ramírez, el peri­o­dista més influ­ent en la història democràtica d'Espa­nya, va dir ahir a can Basté, en un gran cara a cara radiofònic amb Pilar Rahola, que no ha pogut tro­bar “cap indici” que Artur Mas “par­ti­cipés expres­sa­ment en cap delicte”. El 16 de novem­bre del 2012, nou dies abans de les elec­ci­ons cata­la­nes poste­ri­ors als Fets de Setem­bre, El Mundo va dina­mi­tar la cam­pa­nya titu­lant en por­tada “La poli­cia vin­cula comp­tes a Suïssa de Pujol i Mas amb la cor­rupció de CiU.” El diari es basava en un supo­sat esbor­rany poli­cial que la mateixa poli­cia i el Minis­teri de l'Inte­rior, després que el PP i Carme Chacón inten­tes­sin treure'n rèdit, van tri­gar 19 dies a con­fir­mar que, ofi­ci­al­ment, no havien fet. Hi ha molts ele­ments que expli­quen la dava­llada de CiU en aque­lles elec­ci­ons, des del car­tell messiànic a la inde­fi­nició, pas­sant pel fac­tor Duran. Però que El Mundo va alte­rar el fun­ci­o­na­ment nor­mal de la democràcia a Cata­lu­nya –això i una vaga gene­ral en plena cam­pa­nya!–, ho prova el seu tuit de les 00.21 del 26 de novem­bre: Quién nos iba a decir que en la redacción de El Mundo tendríamos la sen­sación de haber ganado unas elec­ci­o­nes autonómicas en Cataluña! És evi­dent que exis­teix una Guerra de la Secessió en la qual hi par­ti­ci­pen molts peons i es fan ser­vir mol­tes eines, una de les quals és bus­car totes les pes­si­go­lles judi­ci­als i fis­cals pos­si­bles, no només als actors prin­ci­pals del procés, sinó a qual­se­vol sus­cep­ti­ble de donar-hi suport. Al Barça, per exem­ple, no li per­do­nen que cedís el Camp Nou per a la Via Cata­lana. Espa­nya té un deute públic des­bo­cat i, vul­gui o no, és un país inter­vin­gut. Europa li ha sal­vat la banca i, a canvi, és evi­dent que hi ha una exigència de major zel en la lluita con­tra el frau fis­cal. Ara, si dins d'aquest aug­ment de zel, la peça que cau afe­bleix la dèria cata­lana, als ulls de Rajoy hi surt l'emo­ti­cona de les sevi­lla­nes.