Una vella i coneguda olor

Aus­te­ri­tat autoim­po­sada. Aquest és el dis­curs del nou pri­mer minis­tre francès per jus­ti­fi­car les polítiques d'estalvi de 50.000 mili­ons d'euros en un tri­enni. Fra­ses com ara “no volem viure per sobre de les nos­tres pos­si­bi­li­tats”, “com­pli­rem els com­pro­mi­sos de reducció del dèficit”, “és la manera de gua­nyar cre­di­bi­li­tat” i fins i tot “estal­vi­a­rem 10.000 mili­ons en sani­tat però sense reduir la qua­li­tat”, sem­blen cal­ca­des d'algu­nes que encara res­so­nen a les oïdes dels ciu­ta­dans d'aquí que han estat vícti­mes de reta­lla­des dolo­ro­ses i d'una maquinària impa­ra­ble de deva­lu­ació interna que ha dei­xat massa dam­ni­fi­cats pel camí. França, que sem­bla que acabi de des­co­brir l'aus­te­ri­tat, faria bé de cali­brar-ne també algu­nes de les seves con­seqüències.