Robinsons al cor d'Europa

En temps de glo­ba­lit­zació a mar­xes forçades i eco­no­mies enca­de­na­des més enllà de poders polítics i fron­te­res, resulta infan­til haver de dis­cu­tir sobre el pre­sumpte aïlla­ment de Cata­lu­nya el dia després de la inde­pendència, però és el pa que s'hi dóna. El Con­sell Asses­sor per a la Tran­sició Naci­o­nal ha plan­te­jat els dife­rents esce­na­ris pos­si­bles res­pecte a la UE; per enten­dre'ns: per­manència, adhesió ad hoc, adhesió ordinària i exclusió, i ha triat com a més pro­ba­bles la per­manència o l'adhesió ràpida. Les reac­ci­ons són enllau­na­des. Per als polítics con­tra­ris a la inde­pendència, això és un informe par­cial, sense fona­ment ni base jurídica. Des­qua­li­fi­cació automàtica. I a la UE? El con­tes­ta­dor automàtic, dient que no està pre­vist res –ni sí, ni no– sobre un estat nou sor­git d'un estat mem­bre.

La dis­cussió és relle­vant per als polítics que escom­bren cap a casa per ani­mar o per dis­su­a­dir els cata­lans d'apun­tar-se al sí. Però en el fons és una dis­cussió estúpida i del tot pres­cin­di­ble, perquè més enllà de la volun­tat de càstig, de veto i de per­ju­di­car per part d'una Espa­nya des­pi­tada, no hi ha cap argu­ment raci­o­nal que pugui por­tar a con­ver­tir Cata­lu­nya en una illa i els cata­lans en autèntics Robin­sons Cru­soe al cor de la vella Europa. I encara menys al cor d'una Unió Euro­pea que sí, és una asso­ci­ació d'estats, però que res­pon a uns estímuls i uns objec­tius bàsica­ment econòmics. El seu prag­ma­tisme impe­deix a la UE remar a favor de la inde­pendència de Cata­lu­nya. Però aquest mateix prag­ma­tisme pas­sarà per sobre d'un hipotètic veto espa­nyol per engo­lir més aviat que tard un con­tri­bu­ent net amb un PIB de 200.000 M€, una renda per càpita de 27.000 € anu­als, més de 500 empre­ses mul­ti­na­ci­o­nals, més de 1.000 d'estran­ge­res implan­ta­des al seu ter­ri­tori, amb una eco­no­mia com­pe­ti­tiva, soci comer­cial de pri­mer ordre per als països de la UE, amb la sisena ciu­tat més atrac­tiva d'Europa per fer nego­cis (Bar­ce­lona) i el port d'entrada de la mer­ca­de­ria asiàtica... Vaja, que Cata­lu­nya dura­ria fora de la UE menys que un cara­mel a la porta d'un col·legi.