Llibres lliures

Per un cos­tat ens ado­nem, amb les estadísti­ques al davant, que crei­xen les xifres que ens par­len dels hàbits de lec­tura, alhora que d'altra banda han cai­gut les pèrdues de ven­des en lli­bre­ries. Durant els últims anys el mer­cat del lli­bre, els cos­tums lec­tors i la dis­po­ni­bi­li­tat dels títols han expe­ri­men­tat un canvi subs­tan­cial, empès per les noves lli­bre­ries digi­tals, el lli­bre electrònic com a apa­rell de con­sum mas­siu –amb la pira­te­ria ine­vi­ta­ble– i la pujada de l'oferta gràcies a dese­nes de peti­tes edi­to­ri­als. A més, vivim enmig d'una allau de grans obres que no dei­xen d'arri­bar-nos, davant les quals hem d'aca­bar aixe­cant les espat­lles en un gest d'impotència. Estem atents als grans pre­mis i grans èxits edi­to­ri­als de totes les lite­ra­tu­res d'Occi­dent, i a la ree­dició de clàssics, als cen­te­na­ris de grans autors forans i nos­trats, als pre­mis Nobel, i als lli­bres que tenen una sim­ple vocació d'entre­te­ni­ment, molt sovint ava­lats per alguna pel·lícula o sèrie de tele­visió. Tot això fa que el lec­tor pugui sen­tir-se ben satis­fet, encara que al mateix temps mai no pot dei­xar de sen­tir una certa melan­gia. ¿Quan serà capaç de lle­gir tot el que vol­dria? Perquè fet i fet tot sem­bla esplèndid i admi­ra­ble, però molt sovint no aca­bem des­co­brint el lli­bre que real­ment ens ha dit alguna cosa nova –i deci­siva– fins molts d'anys després que aquest fos nove­tat edi­to­rial.

El lli­bre, el con­tacte amb el llen­guatge lle­git en silenci, la repre­sen­tació solitària d'un argu­ment novel·lesc o del pen­sa­ment d'un autor, ha for­jat la nos­tra manera de veure el món durant els últims segles. Sense la cul­tura del lli­bre, amb la seva capa­ci­tat per a des­per­tar-nos la ima­gi­nació i l'ambició i fer-nos veure la rea­li­tat d'una manera trans­for­ma­dora, no s'hau­rien expe­ri­men­tat els can­vis polítics i soci­als dels últims segles. El lli­bre va ser el pri­mer pro­ducte ela­bo­rat en massa, gràcies a la impremta, que va faci­li­tar al mateix temps la difusió dels conei­xe­ments que empe­nye­rien tant el capi­ta­lisme com el libe­ra­lisme i les idees democràtiques. Sense els lli­bres no seríem lliu­res, perquè ni tan sols no tindríem una idea del que és o pot sig­ni­fi­car la lli­ber­tat. Per això és tan perillós aca­bar tra­duint en el món del lli­bre la dinàmica explo­siva del mer­cat de la infor­mació. Hi ha tan­tes coses per lle­gir que pot­ser aca­ba­rem no lle­gint res, i tants dia­ris i revis­tes que lle­gir-ne un pot aca­bar sem­blant una limi­tació, una pèrdua de temps. Per això és impor­tant saber dis­tin­gir, un talent que només aca­bem esmo­lant amb la pròpia lec­tura…

Sovint es parla de la crisi de les huma­ni­tats. No hi estic d'acord; mai com abans hi havia hagut tants lli­bres, tant d'oci, tanta oferta i tants de cre­a­dors i públic recep­tor. Qui parla de crisi de les huma­ni­tats pot­ser parla de la seva ceguesa. Les huma­ni­tats tenen molta importància per a fomen­tar la cre­a­ti­vi­tat, i serà aquesta dimensió la que mar­carà la diferència entre les eco­no­mies cap­da­van­te­res i les que per­dran pis­to­nada. A més, ens ense­nyen a pen­sar i a expres­sar-nos, la qual cosa fomenta una ciu­ta­da­nia des­perta i crítica, necessària per a sal­va­guar­dar les lli­ber­tats i el millor de les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons.

Un país com Cata­lu­nya ho deu gai­rebé tot a la cul­tura; és per una cul­tura –per a la seva sal­va­guarda– que s'ha obert un procés polític que tensa la lega­li­tat i alhora il·lusi­ona la ciu­ta­da­nia. Les huma­ni­tats o la cul­tura del coratge, de la ima­gi­nació i la crítica ens sal­va­ran, més enllà d'un dia d'abril, de les novel·les de moda i d'un mer­cat lite­rari espa­nyol que també ens ignora.