Opinió

La carn de xai

Com també diu Pla, el xai pot ser molt bo, però a vegades és immenjable quan està mal alimentat perquè “xaieja” i té gust de llana i vellesa

La potència agro­a­li­mentària de Cata­lu­nya té un refe­rent a Mer­ca­barna, que ges­ti­ona la dis­tri­bució majo­rista d'ali­ments de Bar­ce­lona i roda­lies, i de molts mer­cats dels Països Cata­lans i d'arreu del món. Aquests dies, els seus majo­ris­tes de carns, jun­ta­ment amb el Gremi de Car­nis­sers i Xar­cu­ters i l'asso­ci­ació d'empre­ses Ana­fric, vin­cu­la­des al sec­tor oví, han ini­ciat una cam­pa­nya de foment del con­sum del xai de Pas­qua, espe­ci­al­ment per Set­mana Santa, que és una tra­dició de zones de la Medi­terrània, però no tant a casa nos­tra. La intenció és con­tra­res­tar la dis­mi­nució del con­sum, en part per la crisi i en part per nous hàbits i cri­te­ris dietètics, no gaire favo­ra­bles a la carn.

El Cos­tu­mari català, de Joan Ama­des, explica que per Pas­qua es men­java anyell, anti­ga­ment immo­lat a les divi­ni­tats que regien les pas­tu­res i els ramats. També indica que aquesta va ser la pri­mera festa dels cris­ti­ans, però ja fa temps que ha per­dut força a Cata­lu­nya. Al Sant Sopar segu­ra­ment es va men­jar be pas­qual. Tot ple­gat ve de lluny. A l'èxode, Jahvè ins­ti­tu­eix la Pas­qua i diu a Moisès i Aaron que en aquest dia la comu­ni­tat d'Israel mengi carn ros­tida d'anyell o de cabrit. Això sí, Jahvè exi­geix que ho facin a corre-cuita, cosa que, amb tot el res­pecte, els nutri­ci­o­nis­tes no podem apro­var. El bes­tiar oví té diver­sos noms, segons les zones i el tipus d'ani­mal. Com diu Josep Pla, a l'Empordà en diuen xai, a Bar­ce­lona, be, i els lite­rats, anyell. Hi ha qua­tre tipus de carn d'oví, en ordre crei­xent d'edat i pes de l'ani­mal: lletó, anyell, pas­qual i oví major. La quan­ti­tat i la dis­tri­bució del greix, el color de la carn i la con­sistència en deter­mi­nen la qua­li­tat. Com també diu Pla, el xai pot ser molt bo, però a vega­des és immen­ja­ble quan està mal ali­men­tat perquè “xaieja” i té un gust de llana i vellesa.

El xai es pot con­su­mir de mol­tes mane­res. A casa nos­tra la més popu­lar és la cos­te­llada. Segons Nèstor Luján, a Cata­lu­nya i el País Valencià –i també a Aragó i La Rioja– pre­fe­rim les cos­te­lles a la brasa, men­tre que a les dues Cas­te­lles es men­gen fre­gi­des, la qual cosa fa que el greix agafi regust de be. No em consta que el govern cen­tral n'hagi fet qüestió i pre­pari una har­mo­nit­zació d'aquesta menja. Al món hi ha mol­tes mane­res de men­jar be. És ben nota­ble el hag­gis escocès, fet amb el cor, el fetge, els pul­mons cuits i tros­se­jats, amb greix de ronyó, cebes i farina de civada, tot a dins de l'estómac del be. Ja sabem a què ens con­vi­da­ran els esco­ce­sos si arri­ben a cele­brar la inde­pendència! Per cert que el poeta pre­romàntic escocès Robert Burns va dedi­car un poema al hag­gis.

El xai el men­gem per tra­dició i gas­tro­no­mia, però també pel seu valor nutri­tiu. Segons estu­dis fets a la Uni­ver­si­tat de Sara­gossa –Aragó és terra de bons xais–, aquesta carn aporta bones proteïnes, greix rela­ti­va­ment satu­rat (espe­ci­al­ment per això, el con­sum ha de ser mode­rat), una quan­ti­tat de coles­te­rol dis­creta, vita­mi­nes i mine­rals (des­taca el ferro). És inte­gra­ble en una dieta equi­li­brada amb mode­ració, perquè es carn roja.

Hi ha un debat científic entorn del paper de les carns, sobre­tot les roges, en la dieta, en què mol­tes vega­des no es matisa prou la quan­ti­tat i el tipus de carn. L'excés, sobre­tot si és grassa i a la brasa, no és bo, però cal valo­rar el seu paper posi­tiu, en la justa quan­ti­tat. El con­sum rao­na­ble de carns i deri­vats oscil·la entre dos i qua­tre cops a la set­mana, segons els casos i la resta de la dieta. Per estu­diar-ho la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, amb la col·labo­ració d'alguns actors del sec­tor, ha creat la càtedra Carn i Salut. No es tracta que es mengi molta carn, sinó que als que els agradi, ho puguin fer amb mode­ració, fona­ment científic i sense recança. Així s'acom­plirà la dita “carn de cor­der, no et farà gras, però sosté”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia