L'urbanisme necessari

L'acceptació i defensa del model Barcelona ja sembla haver trencat barreres ideològiques. La visió d'una ciutat policèntrica, inspirada en la doctrina socialdemòcrata, ha superat dogmes i qüestions com ara la d'assentar un urbanisme de qualitat als barris, la qual cosa ja està fora de tota discussió. És en aquesta lògica, i gràcies també a la robustesa de les finances municipals, que el govern de CiU pot afrontar amb normalitat una despesa no menor –vuit milions d'euros– d'un programa de manteniment per preservar la dignitat de l'espai públic compartit. I qui trobi que el discurs és cofoista, que trepitgi les perifèries d'urbs veïnes i palpi quin urbanisme i grau de cohesió social tenen. No és el mateix, oi? Doncs ja ens anem entenent.