De set en set
Santedat
Crec que mai no oblidaré la imatge del viatger Joan Pau II a l'aeroport de Managua, esbroncant i humiliant un Ernesto Cardenal agenollat davant seu, aquell infaust dia de març del 1983. Cardenal somreia, mentre el polonès mostrava un rostre altiu i displicent, dues cares de fàcil lectura. Sens dubte, per a mi, catòlic militant, una de les proves més dures en el manteniment de la fe, si bé, des de la meva particular visió, de l'autoritari papa vingut de l'est podria fer-ne un llarg memorial de greuges.
Avui, al Vaticà, l'Església oficial canonitzarà Karol Wojtyla, en una nova prova dels despropòsits eclesials a l'hora de recosir la llista de sants elevats als altars. Segur que Joan Pau II fou una gran autoritat política que deixà una petja inesborrable en la història del darrer terç del segle XX; però també fou qui desballestà la doctrina del Vaticà II, qui s'oblidà de l'Església dels pobres, qui protegí reconeguts pederastes, qui saludà ideologies totalitàries, qui ofegà més d'una veu profètica, qui... Una continuada gestió que, com a mínim, qüestiona la categoria d'“exemple de santedat” amb què serà revestit en la romana plaça de Sant Pere.
Per si el disbarat no fóra suficient, la canonització es barreja i entortolliga amb el reconeixement oficial de la figura de Joan XXIII, el Papa Bo tan estimat pel catolicisme de base. Res gratuït, ja que el complicat protocol vaticà ha fet encaixar dues figures completament oposades per així apaivagar el rebuig dels uns o dels altres. Tot plegat, un mal servei al papa de la senzillesa i bondat absolutes, al qual tampoc no cal marejar amb l'encens, perquè ja fa molts anys que és reconegut com a sant pel cristianisme popular.
Segur que el papa Francesc es trobà al mig d'una pràctica de canonitzacions i beatificacions que li caldrà reconduir per estalviar-se relliscades evidents. Tot i el que avui facin a Roma, la veritat és que els autèntics sants són els que els fidels porten al cor i els serveixen com exemple de solidaritat, humilitat, justícia i amor. Que res distregui del veritable valor de les coses.
