Els meus, els teus, els seus

Els par­tits sobi­ra­nis­tes saben que pot­ser l'única manera de remun­tar la ver­go­nyosa par­ti­ci­pació del 36,9% de les elec­ci­ons euro­pees del 2009 és rela­ci­o­nar el 25-M amb el procés. Un cone­gut pecat ori­gi­nal els desa­cre­dita l'intent. Totes les for­ces es van mirar el melic a l'hora de for­mar les can­di­da­tu­res, i adéu a la llista unitària que més hau­ria mobi­lit­zat la ciu­ta­da­nia. Les euro­pees cali­bra­ran la salu­bri­tat dels par­tits en el campi qui pugui de la vella política: els meus, els teus, els seus. La majo­ria lle­girà els resul­tats en la mateixa clau per auto­com­plaure's en la victòria o per exi­gir depu­ra­ci­ons de res­pon­sa­bi­li­tats en la der­rota. El tan citat procés reque­ria un para­digma rege­ne­rat. De moment, en la pre­cam­pa­nya tot con­ti­nua igual: a l'antiga.