Crispació

Pere Navarro va assis­tir diu­menge tran­quil·lament a la pri­mera comunió d'una neboda a la cate­dral del Sant Espe­rit de Ter­rassa i, en sor­tir, una senyora “d'uns 50 anys” i de “classe mit­jana” li va cla­var un cop a la cara després de dir-li “grandíssim fill de puta”, segons ha expli­cat el pri­mer secre­tari del PSC. L'acti­tud de la senyora, sigui qui sigui i tin­gui els motius que tin­gui, és inac­cep­ta­ble. Això és obvi, i no hau­ria de ser neces­sari emfa­tit­zar-ho. En l'acti­tud de la senyora no hi ha adver­sa­tiva pos­si­ble. Ara bé, em per­me­tran que a la mateixa defensa que faig i la soli­da­ri­tat que expresso amb l'exal­calde de Ter­rassa hi afe­geixi una adver­sa­tiva, un però, en la seva reacció. Entre altres coses perquè ell és el pri­mer a dir que “política­ment l'agressió té trans­cendència”. Perquè dir que l'agressió que ha patit és “el resul­tat del clima de cris­pació que es viu”, que ho nota “en les mira­des i els insults”, i el fet de cul­par-ne l'ano­me­nat procés sobi­ra­nista, em sem­bla irres­pon­sa­ble i un intent d'apro­fi­tar un fet cen­su­ra­ble per treure'n rèdit polític. Si la senyora en qüestió ha agre­dit Navarro per l'acti­tud política del PSC davant de la con­sulta, el fet no es pot con­ver­tir en cate­go­ria. Però és que Navarro ni tan sols ha pogut acla­rir que el motiu sigui aquest, més enllà “d'una intuïció i un ambi­ent que es va pal­pant”, i d'asse­nya­lar com a sobi­ra­nis­tes les senyo­res de 50 anys de classe mit­jana. Deu ser per allò de la tieta con­ver­gent. El PSC ha ins­tru­men­ta­lit­zat el cas. Ciu­ta­dans i el PP l'han seguit amb fruïció. Ara resulta que no només les famílies estan divi­di­des i no es reu­nei­xen per Nadal, sinó que també hi ha violència al car­rer, fins i tot per Sant Jordi. Però, posem que la soci­e­tat cata­lana està divi­dida, per què quan s'imposa seguir a Espa­nya diuen que hi ha con­vivència, però quan es plan­teja seri­o­sa­ment la inde­pendència, ales­ho­res diuen que tot es trenca?