Minoria d'edat

El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat ha fet un gest sense pre­ce­dents. Ni ací ni enlloc. O pot­ser en algun lloc sí, però nord enllà, on diuen que la gent és neta i tot això i allò. Artur Mas ha cele­brat el Dia de les Esqua­dres amb els Mos­sos i els ha dei­xat anar que, quan cal, cal reconèixer els errors i esme­nar-los. Ja era hora, pre­si­dent! És cert que la poli­cia cata­lana dar­re­ra­ment n'ha tin­gut uns quants, d'errors. I de gruix. Només cal recor­dar, amb pena i ira, el cas d'Ester Quin­tana, o les estra­nyes morts enca­de­na­des en deten­ci­ons des­bo­ca­des. Esme­nar-los aquí hau­ria d'haver vol­gut dir inves­ti­gar-los i depu­rar-ne res­pon­sa­bi­li­tats. Ho han hagut de fer els tri­bu­nals i a con­trapèl. Tot han estat excu­ses i, encara més, alguns actes d'exal­tació cor­po­ra­tiva que han fet més fàstic que pena. Una cosa és la soli­da­ri­tat interna i una altra, la rei­vin­di­cació de la impu­ni­tat. A l'estil “un dels nos­tres”. Apunt a part merei­xe­rien els mísers que, per expres­sar el seu dis­gust amb impotències i reta­lla­des, ento­nen el “Que viva España” davant el mateix Artur Mas. Mise­ricòrdia! Què hem fet per merèixer una sem­blant gen­tola? Ara, dit i escrit tot això, en aquest país sem­pre cal tenir pre­sents les cir­cumstàncies que patim. N'hi ha que apro­fi­ten qual­se­vol volva de neu per par­lar de tem­pesta. Per pro­cla­mar la “tensió” que viu la soci­e­tat o per cri­ti­car la poli­cia pròpia i rei­vin­di­car la colo­nial. “Ells sí que en saben i no se'ns pot dei­xar sols”, vénen a dir. Súbdits d'un regne que volen eter­na­ment submís.