Vidal ‘to the future'

A les seves estones lliures, el jutge Santi Vidal escriu com s'imagina la constitució catalana. I per això l'han cridat a declarar a Madrid. L'ha citat el Consell General del Poder Judicial, el que als periodistes ens agrada dir –com a sinònim– “cúpula judicial”. Encara més, el CGPJ ha preguntat als seus superiors de l'Audiència de Barcelona i del TSJC si els havien demanat permís. Com si per obrir un document al Word s'hagués de presentar una instància. De què se l'acusa? No és cap pregunta retòrica, és pura ignorància: de què es pot acusar una persona que, fins que no es demostri el contrari, escriu ficció? Aquesta tarda, després de dinar, a mi se m'han ocorregut un parell d'articles que podrien estar a la nova constitució, concretament sobre la prohibició dels repartidors de butà a picar molt fort la bombona (la piquen molt fort, com si no hi hagués demà). I quina validesa tenen? Cap. Per tant, si no tenen cap validesa, quin crim puc estar cometent? Ja va passar el mateix amb l'aberració judicial de la Declaració de Sobirania del Parlament. Van il·legalitzar un paper, un pensament, una idea. El Parlament no va prendre cap decisió ni va cometre cap acció, per tant, difícilment es pot prohibir res. I si en lloc de ser textos jurídics el hobby de Vidal fossin les pel·lícules tipus Bayona o germans Pastor i es dediqués a escriure sobre catàstrofes naturals? De què l'acusarien aleshores, de planificar un tsunami? Com ha quedat demostrat aquest Sant Jordi, qualsevol persona, sigui jutge, mecànic, o Belén Esteban, pot escriure sobre el que li doni la gana. La pregunta és: si en lloc d'escriure una constitució catalana, al jutge Vidal li hagués donat per escriure sobre com hauria de ser una reforma de la constitució espanyola per recentralitzar competències, l'haurien cridat a consultes? No, llavors molt probablement l'haurien cridat per fer un curset d'estiu de la FAES.